Albert Cadanet/Brussel·les – La cimera europea celebrada aquest dijous a Brussel·les ha posat de manifest, un cop més, el suport dels 27 a la necessitat de rearmar el Vell Continent davant l’amenaça russa. No obstant això, també ha constatat la seva divisió sobre com finançar-ho, amb estats com Espanya o França defensant obertament l’emissió de deute comunitari i d’altres com els Països Baixos oposant-s’hi frontalment. En aquest sentit, la UE es limita a assenyalar que continuarà estudiant “opcions rellevants de finançament”, tot i que remarca el sentiment d’urgència. “Cal actuar de forma decidida per accelerar la preparació europea en matèria de defensa durant els pròxims cinc anys”, assenyalen els líders en les conclusions finals.
Les divisions que s’han fet paleses en el document final ja han quedat verbalitzades durant les entrades prèvies a la cimera, amb líders com el primer ministre neerlandès, Dick Schoof, remarcant que la salut financera i el deute sostenible “són importants”. Les seves paraules xoquen amb les dels països del sud, favorables a l’emissió de deute comú per finançar projectes de defensa.
Els líders tampoc s’han posat d’acord sobre què s’entén per defensa, amb països com Espanya exigint que partides com la ciberseguretat o la gestió de fronteres siguin elegibles per beneficiar-se dels préstecs que té intenció d’impulsar la Comissió Europea per reforçar la seguretat del continent. De fet, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha rebutjat l’ús del terme “rearmar” utilitzat en el pla de Brussel·les, una posició que també ha defensat la primera ministra italiana, Giorgia Meloni.
Malgrat les divisions internes, els 27 han abraçat les darreres paraules de la presidenta la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, de fixar l’any 2030 com a data límit perquè la UE asseguri les seves capacitats defensives. I tot i les paraules del president dels Estats Units, Donald Trump, i el seu compromís cada cop més qüestionat amb l’OTAN, els líders han insistit que el reforç de la seguretat i la defensa europees han de ser “complementàries” a l’aliança transatlàntica.
Hongria torna a desmarcar-se
A banda del redactat sobre defensa, bona part de les mirades estaven posades en com actuaria el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, sobre el posicionament amb Ucraïna, després que en la darrera cimera optés per desmarcar-se del consens i se signés una declaració a 26. L’escenari finalment s’ha repetit, i Hongria -que ha donat suport a la resta de conclusions- no ha signat aquest apartat.
Així, Budapest ha rebutjat signar una declaració on es reitera el suport a Kíiv i s’exigeix a Rússia “voluntat política” per acabar la guerra. El redactat també ha refermat “el suport incondicional” a la “independència, sobirania i integritat territorial” d’Ucraïna i ha avalat l’inici de les converses per un acord de pau entre Washington i Kíiv a l’Aràbia Saudita. En el text, els 26 també han apostat per “accelerar” el suport militar a Ucraïna i han subratllat que “estan preparats” per contribuir amb garanties de seguretat a Ucraïna.
Al mateix temps, la UE manté la perspectiva de ‘pau a través de la força’, que requereix que Ucraïna estigui en la posició més forta”. El text també reitera el suport de la UE a una pau “justa i duradora”, i abraça els “esforços” per aconseguir un acord per posar fi a la guerra.
En acabar la trobada de líders, Orbán, a través d’un missatge a X, ha apuntat que el seu govern preguntarà a la població hongaresa sobre la seva opinió al voltant d’una hipotètica entrada d’Ucraïna a la Unió Europea. “No podem donar suport cap posició comuna en aquesta qüestió fins llavors”, ha assenyalat.
Situació al Pròxim Orient
Pel que fa al Pròxim Orient, el debat ha tingut com a protagonista la situació a la Franja de Gaza, sobretot després dels bombardeigs d’Israel que han comportat un trencament de l’acord d’alto el foc a la zona. En aquest sentit, els líders europeus han reclamat restablir de forma “immediata” i “amb plena aplicació” l’alto el foc a Gaza i han “deplorat” la ruptura de l’acord per part d’Israel després dels últims bombardeigs.
En les conclusions també han demanat que es garanteixi l’entrada “sense impediments i sostingut” d’ajuda humanitària a la Franja i l’accés i la distribució a subministraments bàsics com l’electricitat o l’aigua. Al mateix temps, els líders “deploren” que Hamàs rebutgi l’alliberament d’ostatges i subratllen la importància que el conflicte avanci cap a una “segona fase” que derivi en un cessament “permanent” de les hostilitats.
En aquest sentit, el Consell Europeu dona la benvinguda al pla sobre la reconstrucció de Gaza aprovat per la Lliga Àrab en la cimera del Caire el passat 4 de març, un pla que rebutja el desplaçament forçat de la població gaziana i que contrasta amb la idea del president dels Estats Units, Donald Trump, que pretén expulsar els civils i convertir el territori en ressort de luxe.
En línia amb anteriors declaracions, els 27 també mostren el seu compromís amb una pau “duradora i sostenible” basada en la solució dels dos estats i novament reconeixen l’Autoritat Palestina com la veu autoritzada de la població de Gaza.
Situació a Síria
També sobre el Pròxim Orient, la UE “condemna fermament” la recent onada de violència en zones costaneres de Síria, la qual ha derivat en la mort de centenars de civils, i urgeix a les autoritats durant la transició del país a “assegurar la protecció dels civils”, al mateix temps que els exigeix que els perpetradors dels atacs retin comptes d’acord amb les normes internacionals. “Una justícia comprensiva és essencial en el camí cap a la reconciliació”, assenyalen els líders.
En paral·lel, reiteren la importància que a Síria es produeixi una transició “pacífica i inclusiva, lliure de qualsevol interferència estrangera” i basada en “la protecció dels drets dels sirians de tots els grups ètnics i religiosos”.
Suport a l’ONU
Continuant en l’ordre de les qüestions internacionals, els 27 han mantingut aquest dijous una trobada amb el secretari general de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), António Guterres, qui ha posat en valor el rol de la Unió Europea en el respecte de les normes multilaterals en un context geopolític cada cop més marcat per la inestabilitat.
Sobre aquest punt, les conclusions dels líders europeus remarquen el seu compromís amb els principis de l’ONU, particularment aquells que fan referència a la sobirania i a la integritat territorial, la independència política i l’autodeterminació.
Alhora, deixen clar que la UE continuarà sent “un soci predictible, fiable i creïble” per a l’ONU i refermen el compromís “ferm” del bloc comunitari amb “un multilateralisme eficaç i un ordre internacional basat en normes”.
Competitivitat i cimera de l’euro
El punt central de la cimera -competitivitat- ha passat més desapercebut en les discussions entre líders. Tot i que la qüestió de defensa ha eclipsat bona part del debat, els 27 han reiterat que una Unió més competitiva és sinònim d’una UE “més forta, més capaç de protegir els seus ciutadans, els seus valors i els seus interessos” al mateix que temps garanteix “la prosperitat i el model social europeu”.
Sobre aquest tema, les conclusions posen especial èmfasi en la necessitat d’accelerar la simplificació i la reducció de la burocràcia, reforçar la sobirania energètica del bloc, assolir la neutralitat climàtica abans del 2050 i continuar avançant en el mercat únic, fomentant la indústria i la formació.
A banda dels punts sobre competitivitat, la reunió dels líders ha coincidit amb la cimera de l’euro, una trobada al marge del Consell Europeu que es produeix anualment i que reuneix els líders dels països de l’eurozona. Les conclusions d’aquesta trobada han estat breus, amb els dirigents remarcant la importància d’actuar de forma “coordinada” en política macroeconòmica per impulsar la productivitat i fomentar la inversió.
Davant la necessitat d’atraure més finançament en sectors estratègics, els 27 han reivindicat la necessitat de continuar aprofundint en la Unió de Mercats de Capital i avançar de forma “urgent” en la Unió d’Estalvis i Inversions per, d’aquesta manera, incentivar els estalviadors europeus a injectar capital en àmbits econòmics crítics. Al mateix temps, posen en valor les contribucions que pot aportar un euro digital en un sistema europeu de pagaments “resilient i competitiu”, especialment tenint en compte que el món digital està “cada cop més fragmentat”.
Apunt sobre migració
Si bé en el debat migratori no s’han introduït nous elements, el redactat final del Consell Europeu ha tornat a animar la Comissió Europea a continuar treballant en la “dimensió exterior” a través d’acords amb països tercers, accelerant i incrementant les deportacions i actualitzant les definicions sobre què es considera un país tercer segur.
De nou, i com ja acostuma a ser habitual, un grup de països liderats per Itàlia -i en el que es troben Polònia, Dinamarca o els Països Baixos, entre d’altres- s’han reunit amb Von der Leyen al marge del Consell Europeu per abordar la qüestió migratòria al bloc europeu.
