En Joan va néixer un 13 d’agost de 1952 a una casa del carrer de ses Andrones. Son pare era botiguer, el petit d’onze germans, fill de Joan López Aragonès, nascut a Maó l’any 1873, fill de Josep López i Isabel Aragonès. De la família López Aragonès en podríem escriure un llibre. Durant la dictadura de Primo de Rivera, una part de la família marxà a Barcelona. En el retorn, la majoria van quedar a viure a Maó, però ell va posar casa a Ciutadella. Aquí es va casar amb Catalina Marquès Sancho, amb la que va tenir a Josep, Bartomeu, Anselm, Rafel, Isabel, Marcel, Laureà, Amèlia, Aurora, Berci i Francesc, son pare d’en Joan. Abans de la guerra, tenien la casa al carrer de Santa Clara. Joan López Aragonès era simpatitzant de la Izquierda Republicana d’Azaña i, entre el 23 de març i el 20 de juliol de 1936, va ser alcalde republicà de Ciutadella. Francesc va tenir dos fills: Joan i Guillem. En Joan comença l’aprenentatge amb les monges de ses Andrones, des d’on passa als salesians, que és on fa el batxillerat. Cap a l’any 1968 se’n va a fer el “Preu” a Maó com feien tots els ciutadellencs que volien seguir carrera universitària. Per la influència d’un salesià sobre la família, Joan inicià els estudis superiors a València, on coincidí amb Joan Manuel Casasnovas, Manu, que llavors ja estava filiat al clandestí Partit Comunista. Al cap de dos anys, marxa a Barcelona per a acabar els estudis en Filologia romànica. En aquests anys es forma el grup amb Manu Casasnovas, Gustau Juan, Ignasi Mascaró, Andreu Bosch i Joan López, que serà, amb Silve Pons, Alfonso Medina i altres, el nucli inicial del PCE a Ciutadella en aquesta represa de la democràcia. Durant els setanta, Joan és actiu en els àmbits culturals i artístics, mecanismes de lluita antifranquista. Tot aquest procés s’atura quan ha d’anar a fer el servei militar a l’Àfrica. En el retorn, ja pren la decisió de quedar a Ciutadella, assentar-se professionalment a l’Institut Josep Maria Quadrado, continuar amb la seva creació literària i periodística i intervenir en la vida política local i insular. Durant aquesta etapa participa en moltes iniciatives culturals: grup Es Mussol, quaderns Xibau de poesia, grup universitari que inicia una pàgina al diari Menorca, companyia de teatre Delfí Serra, Joventuts Musicals de Ciutadella, etcètera. En les eleccions de 1979 serà elegit conseller del primer Consell Insular de Menorca, encara preautonòmic, on portarà a la responsabilitat de la Normalització Lingüística. Serà el ponent de la Llei de Normalització Lingüística. La crisi del PCE (1982-1983) acabarà amb la sortida d’un nombrós grup de militants de Menorca, entre els quals hi ha Joan F. López Casasnovas, que després fundarà l’Agrupament d’Esquerres per presentar-se, en coalició amb el PSM, a les eleccions insulars de 1983. Elegit conseller, que repetirà el 1987 ja dins l’Entesa de l’Esquerra de Menorca, portà fins al 1989 la responsabilitat de Cultura, Educació i Esports. Es torna a presentar el 1991, essent elegit per quarta vegada, encara que dimitirà poc després. Durant aquesta època participa en la formació d’Esquerra de Menorca – Esquerra Unida, encara que ja no tindrà cap càrrec orgànic o representatiu, dedicant-se sobretot a la creació poètica i d’opinió. La retirada de la primera línia no va ser en cap cas un abandó de la tasca política a la qual s’havia compromès a principis dels anys setanta. Ja sigui amb els seus articles de premsa, amb els seus comentaris a la ràdio, amb les seves aportacions a les més diverses iniciatives culturals, amb la seva poesia de combat i d’amor. Casat en segones núpcies amb Mercè Orleans, té un fill: Assues López Orleans. Joan mor el 19 de juliol de 2022. La seva partida va ser molt sentida per persones d’idees i trajectòries diverses.
