Al poble de Sant Joan a Mallorca s’hi troba el santuari de la Mare de Déu de Consolació, situat a la part alta d’un turó. El IV diumenge de Quaresma s’hi celebra la festa que rememora el miracle de la multiplicació dels pans i els peixos. És una tradició que es remunta al segle XVII. Un temps, després de l’Ofici solemne a l’església parroquial, la gent es dirigia en processó a peu fins al santuari, acompanyada pel so dels xeremiers i flabiolers del poble.
La història que la gent ha contat durant segles, explica que la imatge de la Mare de Déu de Consolació fou trobada el IV diumenge de Quaresma de l’any 1400 per un esclau moro que feia de pastor a la possessió anomenada “Solanda.” La trobà en el forat del tronc d’un ullastre i gelós d’aquella trobada la va amagar a un recó de la possessió. Aquell pastor, que es convertí al cristianisme, en secret li encenia una llàntia que havia posat dins la closca buida d’un caragol amb oli que robava per la Verge. El dia que el descobriren quan s’emportava l’oli hagué de donar explicacions i desvetllar aquell misteri. D’ençà d’aquell dia la imatge fou venerada.
Antigament com deia Mossèn Alcover: “Acabada sa funció de l’església, llavors tots els qui han donat blat quan feren sa capta de s’estiu i tots aquells que munyen cinc pessetetes, troben allà dalt un dinar de peix i bacallà d’allò més saborós, que tothom se’n llepa es dits.” Aquest blat era destinat a l’elaboració d’unes coquetes o casques fetes de farina i aigua, pastades sense llevat que porten gravat els cincs pans i els dos peixos. Durant l’ofrena es repartien aquests panets beneïts.
Avui tot ha canviat, poca gent puja al turó a peu. La missa es celebra al santuari, els al·lot fan una ofrena de flors a la Verge i encara reparteixen les petites coquetes beneïdes als assistents. Ja no hi donen el dinar de peix i bacallà que mencionava Mossèn Alcover, al seu lloc, s’hi troben unes paradetes on curiosament només es venen panades de carn i coquetes de diferents mides. Depenent dels anys, uns balladors lluint llur vestimenta tradicional ballen alguns boleros i jotes. Una amiga meva santjoanera m’explicava amb emotiva tristor que aquesta celebració religiosa ha perdut el seu esplendor d’un temps i de cada any hi participen menys persones. Resulta que l’Ajuntament fa coincidir la fira del poble amb aquesta processó i la gent ja no puja al santuari com antany perquè s’estima més passejar enmig de les nombroses paradetes muntades per l’ocasió als carrers del poble. Una autèntica llàstima!
M’agrada afegir que la multiplicació dels pans i els peixos està molt ben plasmada pel pintor felanitxer Miquel Barceló al seu gran i magnífic retaule de ceràmica que es pot admirar a l’antiga capella de Sant Pere a la catedral de Palma. Una obra genial que suscita moltes lectures i també controvèrsies.
