Itziar Lecea / Ciutadella – És un fet innegable que, avui en dia, les xarxes socials formen part de la nostra vida quotidiana. Des de fa alguns anys, han esdevingut espais on compartim moments, pensaments i records; llocs on mostram una part de la nostra intimitat amb l’esperança de connectar amb altres persones. Aquest acte de compartir, però, adquireix una dimensió diferent quan es tracta de la imatge d’infants i nadons. Quan publiquem una fotografia de criatures a Internet, estem prenent decisions que podrien impactar-los no només en el present, sinó també en el futur.
La primera cosa que crida l’atenció és la falta de consciència generalitzada sobre l’abast i la permanència d’aquestes imatges. Internet no oblida. Encara que una fotografia sembli inofensiva i dolça, cal tenir en compte que, un cop compartida a la xarxa, pot ser descarregada, compartida i emmagatzemada per persones desconegudes. Aquesta permanència pot tenir conseqüències importants per a la privacitat de la criatura, ja que una fotografia que avui es percep com a adorable o graciosa pot tenir un impacte emocional o social imprevist quan l’infant esdevingui adolescent o adult.
A més, a l’hora de reflexionar sobre el que publiquem, no només xerram de la invasió de la privacitat en termes abstractes. Hem de considerar també la possibilitat que aquestes imatges puguin ser utilitzades amb fins malintencionats. Malauradament, el món digital no està exempt de perills, i les imatges de criatures poden arribar a mans de persones que les usen de formes inadequades o que posen en risc la seguretat d’aquests infants. La simple publicació d’una fotografia, sense la deguda consideració de qui la pot veure i com pot ser utilitzada, pot tenir conseqüències que mai hauríem imaginat.
Un altre aspecte que cal tenir present és la identitat digital. Quan publiquem imatges d’infants, estem contribuint a crear una identitat online per a ells, una identitat que encara no han triat ni poden controlar. Imaginem-nos com ens sentiríem si algú hagués pres decisions sobre la nostra presència a Internet abans que tinguéssim la capacitat de decidir per nosaltres mateixos. A mesura que les criatures creixen, podrien experimentar sentiments de vergonya o incomoditat pel que s’ha compartit d’elles sense el seu consentiment. Aquest fet pot influir en la seva manera de relacionar-se amb la seva pròpia imatge i amb el món que les envolta.
LA RESPONSABILITAT DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ
Un altre factor que cal posar en relleu és el paper que juguen els mitjans de comunicació en la vulneració dels drets dels infants. Quan els mitjans difonen imatges de criatures, fins i tot si aquestes han estat preses en espais públics, sovint passen per alt el dret fonamental dels infants a la seva privacitat. Encara que puguin justificar aquestes accions com una forma de documentar l’actualitat, és essencial recordar que la presència en un espai públic no elimina el dret de les criatures a no ser exposades.
Aquest tipus de pràctiques, a més de posar en risc la seva seguretat, contribueixen a construir una narrativa on els infants es veuen tractats com a objectes informatius o d’entreteniment, sense respectar la seva dignitat. És urgent que els mitjans adoptin polítiques més rigoroses i ètiques que posin el benestar de les criatures per davant de qualsevol altre interès. Això inclou evitar publicar imatges que puguin identificar menors sense el consentiment explícit dels seus pares o tutors, i, fins i tot en aquest cas, assegurar-se que no s’està comprometent la seva intimitat o seguretat.
COMPARTIR DE MANERA CONSCIENT
Però aquesta realitat no implica que no puguem compartir records entranyables ni que hàgim de viure amb por. El que és fonamental és ser conscients i sensibles a les implicacions que té aquest acte de compartir. Per exemple, abans de publicar una imatge, podem demanar-nos si estem protegint la intimitat de la criatura. Evitem mostrar detalls com l’escola a la qual assisteixen, la seva localització o hàbits específics que puguin exposar-los més del compte. És important mantenir un equilibri entre la nostra necessitat de compartir experiències i la responsabilitat de preservar el dret a la intimitat de les criatures.
Un altre punt que ens pot ajudar a actuar amb més responsabilitat és reflexionar sobre les motivacions que tenim darrere de cada publicació. Per què compartim aquestes imatges? És per documentar la vida dels nostres éssers estimats per als nostres cercles pròxims, o és una manera de buscar validació externa? Aquesta autoexploració ens permet ser més conscients del poder de les xarxes socials sobre les nostres decisions i ens ajuda a posar límits que beneficiïn a tothom.
Un detall que pot semblar insignificant, però que té un gran impacte és xerrar amb altres persones cuidadores sobre aquest tema. Com que la majoria de nosaltres som part d’una comunitat que cuida i estima aquestes criatures, és important que establim normes i valors compartits que respectin la seva privacitat. Això pot ajudar a construir un espai segur per a elles, fins i tot en el context digital.
Poden semblar aquestes consideracions exagerades? Al cap i a la fi, hem vist generacions senceres créixer envoltades de càmeres i d’àlbums familiars, i no sempre hi ha hagut conseqüències negatives. Però la realitat és que el món ha canviat. El que abans quedava tancat en un àlbum o compartit en un capvespre de diumenge amb la família propera, ara pot arribar a milers de persones. Les repercussions d’aquesta visibilitat són ben diferents.
La clau està en trobar un equilibri. Hem de ser conscients que, en compartir aquests moments, tenim la responsabilitat d’escoltar les veus d’experts que ens adverteixen dels perills i d’entendre que els drets de les criatures a la seva privacitat són tan valuosos com qualsevol altre. Quan fem servir les xarxes socials, cal tenir un esperit de cura, respecte i amor cap a aquelles persones que encara no poden decidir per elles mateixes. Així, garantim que el món que construïm, fins i tot el digital, sigui un lloc més segur i empàtic per a les generacions futures.
