Des de 1991 es donen els premis IG NOBEL (innoble), versió paròdica dels premis Nobel. Coneguem alguns dels treballs guanyadors, principalment en temes «científics».
Cada any es lliuren 10 premis en categories que inclouen les 6 dels premis Nobel (Pau, Economia, Literatura, Química, Física, Fisiologia o Medicina) i també d’altres.
1991 Literatura: Erich von Däniken, autor del llibre Carros dels déus, per explicar com la civilització ha estat influenciada per antics astronautes de l’espai.
1992 Física: A David Chorley i Doug Bower, eminències de la física de baixes energies, «per la seva contribució a la teoria de camps basada en la destrucció en forma de figures geomètriques dels camps de blat anglesos».
1996 Física: A Robert Matthews, de la Universitat d’Aston, Anglaterra, «pels seus estudis sobre la Llei de Murphy i, especialment, per demostrar que les torrades sempre cauen a terra pel costat de la mantega.»
1996 Química: A George Goble, de la Universitat de Purdue, «pel seu impressionant rècord mundial d’encendre barbacoes, establert en tres segons, emprant carbó i oxigen líquid.»
1997 Astronomia: A Richard Hoagland, de Nova Jersey, «per identificar elements artificials a les superfícies de la Lluna i Mart, entre ells una cara humana a Mart i edificis de deu milles d’alçada a la cara oculta de la Lluna.»
1997 Meteorologia: A Bernard Vonnegut, de la Universitat Estatal d’Albany, pel seu revelador informe: «L’esplomament dels pollastres com a mesura de la velocitat del vent durant un tornado»
2001 Astrofísica: Els doctors Jack i Rexella Van Impe, dels Ministeris Jack Van Impe, a Rochester Hills (Michigan), pel seu descobriment que els forats negres satisfan els requisits tècnics per ser la localització de l’Infern.
2002 Física: Arnd Leike de la Universitat de Munic, per la demostració que l’escuma de la cervesa obeeix la llei matemàtica del decaïment exponencial.
2003 Enginyeria: John Paul Stapp, Edward A. Murphy Jr., i George Nichols per formular el 1949 la famosa Llei de Murphy: «Si alguna cosa pot anar malament, anirà malament.»
2003 Física: Jack Harvey i altres pel seu estudi «Una anàlisi de les forces necessàries per arrossegar una ovella sobre superfícies diverses.»
2003 Química: Yukio Hirose de la Universitat de Kanazawa, per la seva investigació química d’una estàtua de bronze de la ciutat de Kanazawa on no s’hi posa cap colom.
2005 Física: John Mainstone i Thomas Parnell de la Universitat de Queensland, Austràlia, per la seva paciència a atendre un experiment començat el 1927 sobre la viscositat del quitrà negre, en el qual una bola de quitrà degota una vegada cada nou anys.
2008 Química: Els americans Sheree Umpierre, Joseph Hill i Deborah Anderson, per descobrir que la Coca-Cola és un espermicida efectiu i els taiwanesos C.Y. Hong, C.C. Shieh, P. Wu i B.N. Chiang, per descobrir just el contrari.
2023 Física: Bieito Fernández Castro i altres pel seu estudi sobre l’impacte de l’activitat sexual de les anxoves a la barreja d’aigües oceàniques i els corrents marins.
A la darrera edició de 2024 els premis van ser:
Pau: B.F. Skinner. Per la seva investigació sobre la possibilitat de tancar coloms missatgers dins de míssils per guiar-los. Els experiments van ser reeixits però el mètode mai va ser aprovat.
Botànica: Jacob White i Felipe Yamashita. Per descobrir que algunes plantes reals imiten la forma de les fulles de les plantes artificials de plàstic.
Anatomia: Marjolaine Willems i altres. Per descobrir que el remolí dels cabells de les persones que habiten l’hemisferi nord està orientat en el sentit de les manetes del rellotge, mentre que els habitants de l’hemisferi sud ho tenen en el sentit oposat.
Medicina: Lieven A. Schenk, Tahmine Fadai, i Christian Büchel. Per demostrar que els placebos dolorosos funcionen millor que els indolors.
Física: James C. Liao. Per estudiar les capacitats natatòries d’una truita morta.
Fisiologia: Ryo Okabe i altres. Per descobrir que diversos animals mamífers poden respirar a través de l’anus.
Probabilitat: František Bartoš i altres. Per demostrar que, en llençar una moneda, tendeix a caure del mateix costat on es va llançar.
Química: Tess Heeremans, Antoine Deblais, Daniel Bonn i Sander Woutersen. Per utilitzar cromatografia per separar els cucs alcoholitzats dels sobris.
Demografia: Saul Justin Newman. Per descobrir que moltes de les persones famoses per la seva longevitat viuen a llocs amb un qüestionable sistema de Registre Civil.
Biologia: Fordyce Ely i William E. Petersen. Per estudiar la manera com l’ambient afecta la qualitat de la llet produïda per les vaques. Part dels experiments va implicar col·locar un gat sobre el llom de la vaca per a continuació fer esclatar bosses de paper i estudiar-ne els efectes en el flux de llet.
