Pacífic neix el 10 de maig de 1949 a la casa nombre trenta del carrer de la Puríssima. És fill d’Antònia Coll Pelegrí (Ferreries, 1913), nascuda al Molí de baix, del barranc d’Algendar, i de Pacífic Camps Pons (Ciutadella, 1909), que era arader, sabater, redoble en la banda de música i hàbil artesà de fusta. Ell és el petit de quatre germans: Margarita (1939), Anna (1942) i Guiem (1946). que va ser un destacat empresari i polític. En la vida personal, es casà amb Joana Bagur, mestra d’escola i, després d’enviudar, s’uní a Assumpta Calafat. Amb Joana Bagur va tenir dos fills: Esther i Ignasi. Estudia al col·legi salesià i sovinteja sa Catòlica dets homos, on viu el seu conco –home de teatre- Llorenç Mercadal. A Ca Los fa un mòdul de calçat, en el qual es feia dibuix, que imparteix el salesià José Castro, que el va introduir en la pintura; així es va convertir en el seu ajudant per a pintar els decorats del teatre que es feia al centre. Entra jove a treballar a un taller mecànic, a ca’s Tonis (1963-1967). Aquests anys coneix a Maties Quetglas, que fa feina a Novus, una fàbrica de calçat veïna al taller. Maties ja pintava i l’anima a seguir el seu camí en el qual es troba amb altres artistes novells de Ciutadella. Amb l’ajuda de Maties Quetglas, l’any 1968 fa la seva primera exposició al Cercle Artístic. Aquest any, decidit, inicia els estudis a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. Cap a 1973, acabat el servei militar, comença a fer feina de delineant al despatx de Surinyach per adequar urbanitzacions ja fetes al Pla d’Ordenació del Territori de 1972. Ell, lesionat en la mà dreta i en procés de presa de compromís en la defensa del territori, renuncia a la feina i munta un taller on fa rètols, il·lustracions, cartells, campanyes de publicitat… tot per completar el que ingressava amb només dues hores diàries a l’escola de pintura. Són els anys de comunió entre pintors, poetes i músics, de projectes en comú i de l’art social, on també trobam Jordi Vivet, Francesc Calvet, Pere Pons, Pere Gomila, Pere Xerxa, etcètera. Quan el 1974, Pepe Torrent es jubila, ell entra, per oposició, com a professor i director de l’Escola Municipal de Dibuix, ocupació que ha mantingut durant molts d’anys, fins a la seva jubilació. El 1982, Maties Quetglas el convida a participar en una col·lectiva la sala Pelaides de Palma, en la que també participen Martina Faner i Miquel Cardona. Després exposa a la sala Picasso de Ferreries, amb en Pere Pons i Francesc Calvet, una mostra que després obren a Byblos (Palma) en el taller d e la qual, Pons i Camps estampen el primer gravat a l’aigua fort. Amb Pere Pons (Alaior) crea el primer taller de gravat de Menorca, molts anys després col·laborarà amb ell en la creació de Xalubínia. Els anys noranta, des d’una forta espiritualitat, s’endinsa en el món de l’abstracte; serà a partir del nou segle que Pacífic tornarà a la pintura realista i els seus característics paisatges màgics. Al llarg de gairebé seixanta anys de feina, Pacífic ha fet nombroses exposicions individuals i col·lectives fins avui mateix, impossible de relacionar en l’espai que tenim. D’entre totes podem destacar: “La primera antològica” (El Roser, 2003) i “Cartografies de la feminitat (El Roser, 2019). Entre altres distincions que ha rebut per la seva feina, cal destacar: la Medalla al Mèrit de Dibuix al Saló de Primavera de l’Ateneu de Maó (1975), la Medalla de Plata del 2n Saló de Tardor de Ciutadella i la Primera Medalla de Dibuix i Gravat del Saló de Primavera de l’Ateneu de Maó (1976); la Medalla d’Or del 22è Saló de Primavera de l’Ateneu de Maó (1983); la primera edició del Premi de Pintura Festes de Gràcia de l’Ajuntament de Maó (1984). L’any 2004 rep el premi Ramon Llull, instituït pel Govern Balear.
