Fa uns mesos us comentava en una altra ressenya que, arran del que vaig escoltar a El Gran Quadern, un fantàstic pòdcast literari, em vaig conjurar a dedicar més temps a llegir reculls de contes.
Aquest és el motiu que en vagi desenterrar un bon grapat de la pila de llibres pendents de llegir. Aquest n’és un. Un gintònic amb na Lònia Guiu, un llibre homenatge a Maria Antònia Oliver que als anys vuitanta va crear aquest personatge, la primera detectiva femenina i feminista de la novel·la negra en català.
Ara em faig creus d’haver deixat reposar tant de temps aquest recull, molt més quan m’he adonat que els deu relats són obra de Montse Sanjuan, Anna Maria Villalonga, Marta Alòs, Raquel Gàmez-Serrano, Esperança Camps, Dora Mun̈oz, Margarida Aritzeta, Irene Solanich, Susana Hernández i Núria Cadenes. De totes elles n’he llegit altres obres, totes són grans escriptores, algunes les conec personalment, amb altres he parlat per xarxes… En definitiva, que no tinc perdó de déu!
He gaudit molt d’aquesta lectura i, esclar, no ressaltaré cap relat per sobre d’un altre. Tots són força captivadors, tots lògicament són del gènere, i tots tenen en comú que, d’una manera o l’altra, inclouen la Lònia Guiu, a voltes explícitament, d’altres fent l’ullet… amb uns pintallavis potser. Tanmateix, no us hi trenqueu el cap intentant esbrinar referències. Us assegur que no cal. N’hi ha prou amb gaudir de les històries. S’ho valen.
Comencem pels escenaris, ens donaran una idea de la varietat que hi podem trobar. Un bordell al barri gòtic, un pis burgès que esdevé la cambra dels horrors, el cau d’una mena de Medea lleidatana, uns grans magatzems ben coneguts, un pis de luxe, un port turístic…
Possiblement, el que m’ha resultat més engrescador d’aquest recull és comprovar com cada una de les deu autores, des d’enfocaments molt diferents i amb narracions per força breus, ens endinsen en mons tan complexos com versemblants. En alguns casos hi trobem un realisme ferotge, d’altres es decanten pel vessant psicològic, n’hi ha que no dubten a introduir pinzellades gòtiques, de fantasia o de terror… Si més no, cada conte és absolutament rodó. No hi ha punts escapats ni tampoc prèvies innecessàries. Hi ha, és cert, un polsim de nostàlgia, però això no suposa en absolut diluir-ne la força. Ans al contrari, directes al moll de l’os.
Les veus narratives, és evident, varien. Hi trobem relats escrits en primera, tercera i, fins i tot, segona persona. La protagonista pot ser una noia silenciada, una bibliotecària, una conductora amb una determinada dèria, una escriptora, una vella i un gat o… la mateixa Lònia Guiu.
Si més no, ho he comentat a altres ressenyes, per a mi al gènere negre hi hem de trobar crim, intriga i crítica. En Un gintònic amb na Lònia Guiu n’hi ha a bastament, de fet multiplicat per deu. Un autèntic plaer.
He de cloure ja la ressenya i podria fer-ho amb una conclusió personal, però em sembla que ja he deixat palès el meu entusiasme. Així, millor que passi la paraula a Sebastià Bennasar, mestre del gènere negre i autor del pròleg:
“Aquesta antologia serveix, a més de per retre homenatge a una figura inqüestionable de la literatura catalana dels darrers cinquanta anys com és Maria Antònia Oliver, per mostrar la potència que tenen les novel·listes de gènere negre contemporànies (…) I també per veure que aquesta literatura es conrea arreu dels Països Catalans per dones amb una capacitat narrativa enlluernadora.”
