Feia quatre anys que no havíem tornat a fer l’excursió que ens va dur des del poble de Deià fins al de LLucalcari. Dos pobles preciosos de la Serra de Tramuntana de Mallorca. Un dia radiant ens acompanyava realçant la bellesa d’aquests paratges salvatges que varen captivar tants d’artistes i escriptors famosos. A l’horitzó la mar tenia un blau d’estiu, les ovelles pacífiques que pasturaven a les marjades sembrades d’oliveres centenàries ens miraven passar encuriosides. Quina pau deliciosa enmig d’una natura que ens ofereix la seva generositat i bellesa lluny dels renous estridents que patim avui dia a Palma. Com que havia plogut dies anteriors a la nostra excursió, els torrents anaven carregats d’aigua viva talment com un paisatge del Pirineu. Quin goig després de tanta sequera!
Vàrem passar per ca n’Alluny, la casa amb estil rústic mallorquí que es va fer construir i on va viure el poeta i escriptor britànic Robert Graves (1895-1985). La seva humil tomba al petit cementiri de Deià atreu molts de visitants. Va viure a Mallorca des de l’any 1929 fins a la seva mort( amb un parèntesi que va des de la guerra civil espanyola fins el final de la II Guerra Mundial on residí a Anglaterra, Suïssa i França). Va arribar a Mallorca per recomanació de la seva amiga l’escriptora nord-americana, Gertrude Stein qui havia viscut al barri del Terreno de Palma entre 1914 i 1915. Li va dir més o menys aquesta frase: -“Si pots suportar el Paradís, ves a Mallorca”.
Graves mai va deixar de mantenir relacions amb el món intel·lectual i artístic anglosaxó, i per això molts dels grans creadors del moment varen fer estada al poble de Deià. Avui ca n’Alluny és la seu de la fundació Robert Graves oberta al públic des de l’any 2006. La seva visita és molt interessant amb una exposició centrada en la vida i l’obra de l’escriptor completada amb un documental audiovisual. El jardí sembrat de llimoneres, oliveres i plantes autòctones permet gaudir d’un entorn de calma que respira natura i esperit poètic.
Hem de recordar que Robert Graves fou una de les figures més internacionals de la literatura anglesa del segle XX. Va lluitar amb l’exèrcit britànic durant la I Guerra Mundial, una experiència que va marcar molt la seva vida. Graves va escriure poesia, novel·la, crítica i s’interessà per la història i la mitologia. La seva magnífica obra “Yo Claudio”, va ser duita amb un gran èxit, a la pantalla, a la dècada dels 70.
Cada 24 de juliol, Robert Graves a part dels seus amics estrangers, convidava tot el petit poble de Deià a la celebració del seu aniversari. Era una festa sonada a ca n’ Alluny que durava fins a altes hores de la matinada. Escrivia una petita comèdia cada any que s’hi interpretava. Després començava el ball al compàs de la música del grup “Los Valldemossa.” Un amic meu i la seva família que tenen casa a Deià assistien cada any a aquesta celebració. El 1965, aquest amic meu que aleshores tenia 19 anys va tenir el privilegi de ballar amb l’actriu nord-americana Ava Gardner de 43 anys, una de les convidades a la festa, considerada a l’època una de les dones més belles del cinema. Sempre em parla amb orgull i nostàlgia d’aquella vetllada memorable.
Vàrem tornar ben cansats d’aquesta excursió de pujades i baixades contínues però ben carregats d’energia positiva i els ulls ben sadolls de paisatges idíl·lics.
