ARS MAGNA és una de les obres de Ramón Llull relacionades amb la ciència que es considera precursora de la lògica i de la intel·ligència artificial.
A el Iris 4.119 del 12 d’abril de 2024 vam comentar breument la biografia del mallorquí Ramón Llull (1232-1316), la seua obra L’arbre de la Ciència i el seu rellotge mecànic que calculava les hores de nit a partir de les estrelles.
Avui comentam la seua obra Ars Magna Generalis (1274) on tracta de combinatòria, filosofia, astronomia, matemàtiques…
Explica el seu mètode per cercar totes les combinacions possibles de qualitats o categories aplicades a diverses branques de coneixements.
Empra connexions posant les propietats en columnes o en cercles que es poden girar, com es mostra a les dues primeres figures.
La primera (A) representa a Déu i els atributs divins aplicables: bondat, magnitud, eternitat, veritat…
La segona (T) tracta de relacions entre coses amb triangles de colors (aquí 3 triangles i, a vegades, amb altre nombre de triangles).
Així, a vegades arribava a 465 combinacions.
En un rellotge de sol portàtil de coure amb brúixola fabricat a Roma cap a 1593 en forma de llibre que el Museu Britànic va adquirir en 1923 es troben a les dues cobertes quatre imatges de Llull.
Aquí veim el rellotge i la figura interior de la portada amb detalls trets de l’obra de Llull.
Comentarem breument algunes figures mostrant la versió que apareix al llibre original de Ars Magna.
A la part superior esquerra es mostra un quadrat dividit en triangles per la diagonal i un dels triangles dividit en dos triangles.
A la part superior dreta es mostra una figura per entendre que només hi ha un univers. Els dos cercles representen dos universos imaginaris.
A la part central una estrella pentagonal i 3 cercles de propietats i dues figures de cercles.
A la part inferior esquerra es mostra un quadrat dividit en quatre sectors relacionats amb problemes de navegació. Mostra una angle de 90° dividit en 4 parts.
A la part inferior dreta es mostren les dotze variacions de quatre qualitats (lletres) en grups de dos.
A la part inferior central es mostra una «solució» del problema de la quadratura del cercle.
A l’obra digitalitzada a Google Llibres apareixen com a rectangles però representava quadrats
Segons Llull hem d’inscriure i circumscriure dos quadrats i després fer un quadrat a mig camí entre els dos (que no està dibuixat a l’original i sí al rellotge) i el quadrat central tindria el mateix perímetre i la mateixa àrea que el cercle inicial.
Aquests resultats de Llull no són correctes. Ara és conegut que la quadratura del cercle és un problema que no té solució exacta, només es pot resoldre de forma aproximada.
