No crec que el títol els hagi posat sobre la pista de la protagonista, hagués posat “Sa millonària” segur que sí, ja que a Ciutadella és prou coneguda, almenys la casa popularment anomenada així. Sa milionària neix en el sí d’una família modesta de Reus circa 1814. Que coneguem, té dos germans: Ramon, que viu l’aventura cubana, i Francesc. Deu arribar a Menorca cap el 1860. És en 1863 quan Antoni Juaneda, que viu al mateix camí de Maó, constructor, erigia la Casa Botey, concebut con un edifici clàssic, aïllat i amb la part posterior enjardinada. Malgrat la residència a Ciutadella, Botey té també propietats a Maó. L’any 1877, per mor d’uns tràmits judicials a una casa veïna, sabem que tenia “el salón núm., 7” del carrer Santa Anna, un carrer que era enmig del barri, en el qual on proliferaven les cases de prostitució. Com va passar de ser una persona modesta a ser coneguda popularment com “sa millonària”? Segons Joan Martínez Bosch, que ha fet una breu i sempre rigorosa semblança seva (Menorca, l’illa del Calçat. Entrada “Casa Botey, Ca sa Millonària” 27/07/2019), la fortuna li vindria de les donacions del seu germà enriquit a Cuba i del resultat de les seves inversions a Menorca i Catalunya, encara que no es pot concretar quines són. Josefa era fadrina i segons sembla, almenys entre 1867 i 1887, té un home de confiança a Menorca: Miquel Llopis Riudavets (Maó, 1827). Miquel era comerciant i republicà. L’any 1891 es presenta per primer cop a unes eleccions municipals, el denou de novembre de 1893 és elegit regidor. El 1887 trobem aquest Miquel Llopis, ja viudo, residint (almenys sobre el padró) a ca sa Millonària, amb Josefa Botey i la criada. Josefa Botey era republicana i lliberal, la qual cosa devia xocar en aquella Ciutadella de 1870. La principal prova d’això són les paraules del famós canonge revolucionari, Camilo Mojón, que també ha destacat Joan Martínez. En un escrit que treu Camilo Mojón, l’any 1871, estant ja a Barcelona, retreu el poc suport que ha rebut dels que es denominen lliberals i remarca l’ajuda rebuda de Botey: “fue la Señora Dª Josefa Botey, por medio del Sr. D. Miquel Llopis, más liberal que algunos de los farsantes a quienes contra la opinión pública les hice figurar y subir las escaleras del municipio (…) [Mojón, Camilo. El Menorquín, Ciutadella, 28/10/1871]. Josepa mor a Ciutadella el 24 d’octubre de 1887, a 73 anys. Perquè vegem que un mateix fet es pot tractar de diferent manera, el diari catòlic i conservador, El Bien Público, diu: “En la madrugada de hoy (ha fallecido) la opulenta capitalista Sra. Dª Josefa Botey”. En canvi el republicà El Liberal, publica: “… en la madrugada de ayer, falleció en Ciudadela la caritativa señora Dª Josefa Botey, dignísima correligionaria nuestra, pronta siempre a acudir en auxilio del necesitado”. Avui és ben igual. L’obertura del testament va crear expectació, a Ciutadella, fins i tot, alguns periòdics van publicar part del seu contingut, la qual cosa era molt infreqüent. Segons aquest, deixava 500 PTA. a l’hospital de Ciutadella, i 500 PTA. a l’hospital civil de Barcelona. Anomenava hereus dels seus béns a la criada, Maria Mas Vila, i a Miquel Llopis Riudavets, que estarien obligats a donar 5.000 PTA. a cadascun dels seus germans: Ramon i Francesc, i 5000 més a Josepa Camps Botey, u altres obligacions. Maria Mas, que havia nascut a Vilassar de Mar el 1829, mor a Ciutadella el 1893; com que no havia fet testament, la seva única germana, Jacinta Mas, reclama la “fortuna”. Miquel Llopis mor a Maó dos anys després, el 1895.
