Antany la primavera era l’estació que marcava clarament el renéixer de la natura. Al meu poble de França tornaven les oronelles que havien emigrat al Sud. Les neus de les muntanyes es fonien i feien créixer el nivell del riu Arieja que travessa el poble. Les temperatures es suavitzaven, i les praderes es cobrien de verdor, del vermell de les fràgils roselles i del blanc i grog de les margarides. Els grills i els ocells començaven a cantar i les papallones voletejaven alegrament. Era temps d’estrenar el vestit pel lluir-lo el dia Pasqua. Quin goig després del llarg i gèlid hivern!
Avui aquesta estació és més descafeïnada perquè els hiverns ja no són tan freds, i a les muntanyes es veu poca neu. La flora i la fauna han sofert un canvi notable i semblen desorientades. Jo enyor el temps on l’any tenia quatre estacions ben definides. Malauradament la petjada de l’ésser humà ha fet canviar el clima i la natura se’n ressent amb episodis de gran sequera, de pluges desastroses i d’un escalfament de cada dia més imparable. Ai las! No ens queda més remei que acostumar-nos a aquesta preocupant situació.
Però per no caure en el desànim ens queda recorre a la poesia tan celebrada per primavera. L’any 2017 em vaig atrevir a escriure el petit poema que ve a continuació:
Mentre a Ciutat la gent s’afanya a fer carrera,
el mes de març prepara en secret la primavera.
El camp es comença a vestir de roselles,
i març entra als jardins per posar-hi poncelles.
Els jacints, narcisos i lliris comencen a florir,
perquè l’aspre hivern acaba de morir.
I mentre la tímida violeta desclòs,
l’ametller espolsa les seves darreres i nevades flors.
Tot reneix, tot és alegria i il·lusió de viure
la bella Diana caçadora es passeja lliure
a la muntanya encara somnolent
on els albons espiguen de valent.
Març escriu cançons perquè els ocells puguin cantar
I posa fulles als arbres per fer un capell que et protegirà
perquè com ja saps, i si no ho aprendràs,
per març pigues i barbs.
Oh! Divina primavera, la siringa del fauna rialler
fa ballar la donzella amb el seu paner
desbordant d’argelagues i romaní
que per a ella el seu enamorat acaba de collir.
