ACN/Madrid – El Congrés dels Diputats ha aprovat la modificació de l’article 35 de la llei d’estrangeria per establir un sistema de repartiment de menors estrangers no acompanyats que estan a Ceuta i Canàries. El decret es va aprovar al Consell de Ministres el passat 18 de març després d’un acord amb Junts per establir el nou sistema i garantir els set vots de la formació de Puigdemont. Durant el debat, PP i Vox han acusat el govern espanyol de promoure un ‘efecte crida’ i d’establir un sistema que beneficia Catalunya en detriment de la resta de territoris. El ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, ha recordat que el sistema té en compte l’esforç que han fet les comunitats fins ara.
El decret ha quedat aprovat per 179 vots a favor (totes les formacions de la majoria de la investidura), 170 en contra (PP i Vox) i una abstenció (UPN).
Distribució a partir de l’estiu
La ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, ha acusat les dues formacions de la dreta de “racisme”, i ha avançat que el 28 d’abril convocarà les comunitats autònomes a una conferència sectorial abordar la distribució. .
“Nosaltres tenim intenció de començar el trasllat i acollida de nens i nenes a altres territoris a partir de l’estiu”, ha afirmat, “que seria quan podrem estar en millors condicions”, perquè “cal adaptar el sistema” i també “ser àgils”.
L’acord no només suposa un sistema per repartir els 4.400 menors que es troben a les Canàries, la voluntat de l’executiu és que tingui continuïtat en el temps. Segons les estimacions del govern espanyol, amb aquest sistema de repartiment Catalunya rebrà prop de 26 menors, mentre que Madrid superarà els 800.
El ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, ha afirmat que aquesta és una mesura “històrica” per a una “demanda històrica” de protecció de menors, i ha demanat “altura de mires” a totes les formacions per donar una “resposta definitiva a aquesta crisi humanitària i a les que puguin venir”.
Torres ha negat que l’acord beneficiï Catalunya. “Hi ha comunitats que per població, han fet més esforç en atendre nens que altres, i no es tracta de provar de beneficiar unes comunitats sobre altres, perquè els números són objectius”. Segons el ministre, “avui és un dia important per a aquests nens i adolescents que ens estan interpel·lant, perquè és el seu dret, els ho devem, i hem d’estar a l’alçada”.
Per contra, la diputada de Vox María José Rodríguez ha acusat el govern espanyol de promoure un “efecte crida”. “La seva solució al col·lapse és repartir-los per tot Espanya perquè segueixin arribant de la mà de les màfies i arribin a les illes del país que és la porta d’entrada d’Europa pel sud”, ha dit. “Aquí l’únic criteri que ha regit per al repartiment de menors ha estat el de Puigdemont i l’interès de Sánchez per mantenir-se en el poder”, ha conclòs.
Per part de Junts, el diputat Josep Maria Cervera ha dit que el decret pactat amb el govern espanyol permet gestionar millor l’acollida dels menors migrants a través d’uns criteris que garanteixen la solidaritat interterritorial. “Des de Junts hem fet evident que la solidaritat ha sigut i és desigual”, ha denunciat tot parlant del “desinterès” de certes comunitats. “Treballem també perquè els menors tinguin una acollida en condicions que sigui una oportunitat pel menor i pel país, però per això és imprescindible no tensionar el sistema”, ha alertat.
Segons ha agregat, el nombre de places d’acollida que hi ha a Catalunya amb relació a la població està molt per sobre de la mitjana de comunitats de l’Estat. “Això dificulta fer la feina ben feta, tensiona el sistema i la mateixa societat d’acollida”, ha exposat tot recordant que hi ha altres territoris amb “molt camp per córrer”. En aquest sentit, ha defensat que l’acord amb l’Estat acaba amb el sistema anterior “que no funcionava”. Finalment, ha assegurat que Junts encara el debat sobre la migració i la demografia “sense por” i a risc de rebre etiquetes “gratuïtes”.
Des d’ERC, el diputat Jordi Salvador ha retret als partits de dretes que es diguin “molt cristians i molt catòlics” però rebutgen la immigració. “Si Jesús tornés avui, potser el confondrien amb un menor estranger i el voldrien deportar”, ha assegurat. “Vaig ser foraster, i em van acollir”, ha proclamat llegint parts dels evangelis abans de denunciar les expulsions i l’assenyalament als menors migrants. “Han pecat, de pensament, obra i omissió”, ha asseverat. “Fan vergonya, per no dir una altra cosa”, ha reblat abans d’anunciar que ERC secundaria l’aprovació del decret.
Salvador ha ressaltat que Catalunya és un territori d’arribada que des del 2017 ha acollit més de 15.000 joves migrants que van arribar sols. “Hi ha problemes, i hi ha solucions. És tan senzill com això”, ha apuntat. D’altra banda, ha demanat que els 100 milions d’euros que preveu el decret arribi als territoris que ajuden i acompanyen als migrants.
Unes manifestacions que han obtingut resposta per part de la diputada del PP Ana Alós, que ha acusat l’independentisme d’hipocresia perquè ells “discriminen els menors per parlar en espanyol”. “La realitat és que l’objectiu del govern espanyol mai ha estat el problema de Canàries i Ceuta, sinó utilitzar aquesta crisi de manera partidista”, ha dit, i han “cedit al xantatge dels independentistes”.
El decret estableix criteris per fer efectiu el repartiment. A l’hora de calcular la distribució, el sistema tindrà en compte en un 50% la població, 13% renda per càpita, 15% taxa d’atur, 6% per l’esforç realitzat, 10% per la capacitat de places, 2% si es tracta d’una ciutat fronterera, 2% per insularitat i 2% per dispersió.
Segons les estimacions del govern espanyol, Madrid serà la comunitat autònoma que rebrà més menors, 806. La segueix Andalusia, amb 796, el País Valencià, amb 477, i Galícia, amb 326. Les que menys menors rebran seran Catalunya, amb 26, Melilla, amb 34, Balears, amb 58 i Euskadi, amb 87.
El sistema parteix de la “capacitat ordinària” de cada territori. Les comunitats tenien fins al 31 de març per traslladar al govern espanyol les certificacions dels menors no acompanyats que van atendre l’any passat per poder fer aquest càlcul. Malgrat les reticències inicials dels territoris governats pel PP, finalment totes les comunitats tret d’Aragó les van remetre al govern espanyol. L’executiu espanyol finançarà les places de cada territori que excedeixin aquesta “capacitat ordinària” amb 100 milions d’euros a repartir entre els territoris.
El decret parteix del sistema d’acollida conjunta que van pactar l’Estat i el govern canari. Apuntava que es tindria en compte “la situació de partida i l’esforç previ” que ja havien fet els territoris a l’hora de calcular el repartiment dels 4.400 menors no acompanyats arribats a les Canàries i a Ceuta. En aquell moment ja es va detallar que el nou mètode de càlcul tindria en compte factors com la capacitat del sistema d’acollida de la comunitat autònoma, la renda o la distribució d’habitants per territori.
L’aprovació del decret plasma l’acord del govern espanyol amb Junts per a uns criteris “justos i equitatius que serveixin tant per resoldre la situació humanitària com per ser més eficaços en la feina d’integració i oportunitats de vida als menors”.
Actualment, Catalunya apareix al primer lloc de zones d’acollida de la llista si es mira el nombre de places del sistema per cada 100.000 habitants. De fet, en té 64, quatre més que el País Basc, que en té 60, i 21 més que les Balears, que completa el podi amb 43 places. Per darrere hi ha Astúries (41), Aragó (36), La Rioja (35) i Canàries (34).
Si es tenen en compte les dades del Ministeri de Joventut, la mitjana estatal de places és de 34. Per sota d’aquesta xifra hi ha Múrcia, el País Valencià, Navarra, Andalusia, Galícia, Castella i Lleó i Extremadura. Cantàbria, Madrid i Castella la Manxa ocupen les tres darreres posicions, amb 23 places, 22 places i 21 places per cada 100.000 habitants, respectivament.
Així mateix, l’acord diu que les comunitats autònomes que superen la mitjana de places estructurals que han de tenir –com és el cas de Catalunya– rebran una compensació econòmica “adequada”. “Només així es garantirà un sistema de repartiment equitatiu i sostenible”, resumeixen des de Junts.
