Antoni Olives neix a Maó el 1908, és fill de Climent Olives i Joana Barber. Els pares viuen i fan feina als Vergers de Sant Joan. Té dos germans, Climent i Federico, aquest darrer represaliat el 1939, amb més de quatre anys a les presons de Franco i més endavant mort a trets de la guàrdia civil. El 1913, la família es muda al lloc de Sant Llorenç (Ferreries). El 1915, perd sa mare. A vuit anys, Antoni comença a fer feina al camp. A setze anys comença a glosar pels casinos i soterranis de Ferreries, amb Miquel Morlà i Sebastià Rotger. Prest serà conegut pel seu enginy. Ell ja prové de família de glosadors, de fet la seva àvia, Joana Fayas, era coneguda com a glosadora. El 1928 fa el servei militar a la Mola, destinat a la falua que travessava el port tot el dia. Allà coneix tres grans glosadors, en Seny, en Llimac i en Barato. Amb ells glosa per les tavernes i cafès de Maó. El febrer de 1939 es casa amb Clara Al·lès i passen a viure a Son Mascaró, un lloc de la tramuntana de Ciutadella, on neixen els seus quatre fills. Es tracta d’un lloc de roques, que gairebé no dona per viure. Durant aquests anys es forma un grup de glosadors amb Andreu Soliveres, que era l’amo de l’Havana, Miquel Ametller pare, Llorenç Janer Vivetes, que era l’amo de Monfetí, etc., que glosen arreu, són sobretot glosats de casa, de reunions de veïns, de porquejades, de festes casolanes. Aquells anys, els glosadors d’arrel gairebé rallen en glosa, com ell mateix. Antoni destaca pel seu acudit, l’humor sarcàstic i la rapidesa en el vers. Era un glosador al qual li agradava picar i fer embocar als altres glosadors. Tenia un cant molt personal, que s’imposava sobre el conjunt, com després va tenir Miquel Ametller fill. A mitjan cinquanta, la glosa es perd. És coneguda l’anècdota de s’any de sa Neu, que el plega en un glosat a ca’ls Hermanos i va haver de tornar d’Alaior a Ciutadella a peu, aprofitant el solc que havia deixat un tractor en la blanca carretera. El 1958 entren a poble i es posa a fer feina de jornaler. Perd l’esposa el 1968 i, el 1970, entra a fer feina en la brigada municipal. En la segona meitat dels setanta, participa del ressorgiment de la glossa amb en Biel Cardona, en Josep Triay, en Llorenç Janer, el fill de Miquel Ametller i altres. Antoni, l’amo de Son Mascaró, no deixà glosa escrita, però són nombrosos els enregistraments d’aquells anys que conserven les seves poesies. M’ha ajudat en aquesta entrada el treball de GORRIAS PONS, Assumpta. Publicacions des Born, núm., 5. 1999 i de TUR, Aina, Quaderns de Folklore, núm., 98. Val afegir que Antoni Olives era avi de Miquel Truyol Olives, que va ser president de Soca de Mots i glosador de la generació actual.
