El coneixement de l’anatomia pèlvica i del seu moviment permet ser més conscients de les seves possibilitats i de com es pot moure per ajudar a gestionar el dolor en el moment del part.
Llavors, et pregunto: com t’imagines que és la pelvis per on ha de passar el teu fill o filla? La podries dibuixar? Et podries localitzar a tu mateixa les diferents parts? I com es mou aquesta pelvis durant el part?
La pelvis és un anell ossi que uneix la columna amb les cames i que té forma d’embut on reposen alguns òrgans (bufeta, úter i recte). Està formada per al sacre i el coxis per la part posterior i els ilíacs per davant i els costats.
Anatòmicament, es diferencia la pelvis major que és la part superior més ampla i oberta i la pelvis menor que és més estreta i es localitza a la part inferior. Aquestes dues pelvis permeten formar el que en obstetrícia s’anomenen els plans de Hodge.
Durant el part, els diferents ossos que formen la pelvis es poden moure entre ells com en cap altra situació ho faran, gràcies a les hormones del part:
– Els ilíacs s’obriran cap a fora i cap a dins, en funció d’on es troba el nadó.
– El sacre i el coxis s’expandeixen cap a fora formant el rombe de Michaelis.
Aquests moviments es veuran afavorits per la posició en la qual estem, és a dir, si estem estirades, assegudes, dretes o en quadrúpeda. I també es veuran influenciats per el moviment, és a dir, si estem fent moviments en cercles, si ens estem moviment endavant i endarrere, si estem amb els genolls oberts o tancats, etc.
El coneixement ens permet descobrir fins on pot arribar el nostre cos. I recomano que la persona acompanyant també descobreixi i toqui fins a on pot arribar el moviment de la nostra pelvis durant l’embaràs i el part.
