Aquesta setmana us vull recomanar una novel·la que, us ho assegur, m’ha impressionat força. Per molts motius, per l’estructura, per la temàtica, pel plantejament…
Vincles, afectes i grillons, de Jèssica del Moral. És una novel·la certament, però alhora també un recull de relats, com si es tractés d’un trencaclosques on cada peça, tot i tenir sentit en si mateixa, ens dibuixés amb la resta un paisatge més gran. Nou narracions entrellaçades o, millor dit, vuit narracions i una mena d’epíleg, un bonus track segons l’autora, que conjuntament ens retraten tot un seguit de vides. El resultat és absolutament captivador.
De fet, aquesta novel·la m’ha fet pensar en Reigen, l’obra teatral d’Arthur Schnitzler que té una estructura similar. També m’ha fet arribar la flaire dels contes de Quim Monzó a El perquè de tot plegat. Com tant l’una com l’altra van ser portades al cinema, amb adaptacions més o menys lliures, per Ventura Pons, podem deduir que, a més de la seva indubtable qualitat literària, Vincles, afectes i grillons té uns evidents valors cinematogràfics.
Tanmateix, perdonau-me la digressió i anem a l’argument, només per dir-vos que som incapaç de condensar en poques paraules les vuit línies argumentals. Només us puc anticipar que ens parlen del pas del temps i les ferides del record, de la soledat, d’asfíxia emocional, de submissió i alliberament, de passar comptes i de fer cau i net…
“… vincles que es converteixen màgicament en llaços, que es transformen després en cadenes i, més endavant, en grillons feixucs.”
Aquestes paraules de Jèssica del Moral en una entrevista a La Bústia, paraules que gairebé idèntiques podem trobar a un dels relats, reflecteixen, molt millor del que ho podria fer jo, la temàtica de la novel·la.
Així són moltes les veus que, en primera, tercera i fins i tot segona persona, se’ns adrecen per fer-nos confidents de les seves vivències.
Si més no, ara cal fer un aclariment. Tot i que tracta temes complexos i sensibles, a la novel·la hi trobem en no poques ocasions altes dosis d’ironia, fins i tot un esguard humorístic a situacions que, en principi, podríem suposar exclusivament dramàtiques. Per a mi, això és un absolut encert, aquest embolcall lleuger que obre algunes de les històries ressalta encara més la profunditat del que se’ns explica.
Així mateix, no me’n puc estar de comentar-ho, les dones són al centre de l’obra, per molt que un home sigui l’aparent protagonista de qualcuna de les narracions, són les dones les que porten els grillons. I aquests són de tota mena. En aquest mateix sentit, és enlluernadora la manera com l’autora ens contraposa diverses personalitats, no per enaltir-ne una per sobre de l’altra, sinó més aviat per fer-nos veure quant de molt complexes i difícils són les decisions que cal prendre per trencar les cadenes,.
Ja us haureu adonat que la novel·la m’ha engrescat, i podria continuar afegint anotacions sobre escenaris, èpoques, memòria… però sincerament no cal. És, mai tan ben dit, una novel·la rodona.
Aleshores acabaré la ressenya amb una cita textual que, de qualque manera, destil·la el que modestament us he pretès transmetre.
“Sempre surt més car carregar amb els errors que plantar-los cara i esmenar-los.”
