Itziar Lecea / Ciutadella – La Fundació Baleària, en actiu des de fa 21 anys, va ser guardonada a la secció de Cultura i Educació dels Premis El Iris 2024. I els dos títols van com anell al dit a una fundació que ajunta no només cultura en el sentit ampli, sinó que beu dels valors de la il·lustració d’expansió del coneixement a través dels territoris. Dels valors, de la feina que fan i de com va començar tot, en xerram aquesta setmana amb Ricard Pérez, president de la Fundació Baleària.
Podem repassar breument la trajectòria de la Fundació, per començar a presentar-la?
Fa 21 anys es va presentar al Santuari de Cura aquesta Fundació. El que hem volgut des de l’inici és augmentar el benestar dels territoris on opera la naviliera a través de la cultura, ajudant a les associacions esportives, mediambientals, culturals i socials. Aportant el nostre granet d’arena per tenir una societat millor. Crec que, en certa manera, ho hem aconseguit, perquè si ens han donat un premi vol dir que part de l’objectiu l’hem assolit.
Apunta al medi ambient com un dels pilars, quan és una naviliera pionera en energies renovables, per exemple.
La història dels nostres fundadors reflecteix molt bé els valors que volem transmetre des de la Fundació. Baleària sempre ha estat una empresa preocupada per la societat on opera, perquè neix de la societat mateixa. Evidentment, una societat no pot ser saludable si no té un medi ambient saludable. Sempre hem cregut que les empreses són responsables del que passa al seu territori. No som una empresa que només es dedica a generar riquesa, sinó que som responsables dels actes. Ho vaig comentar als premis: volem ser una empresa ciutadana, i tant els ciutadans com les empreses som responsables del territori on vivim. El que hem demostrat amb Baleària és que, a més, es poden guanyar diners anant a favor del medi ambient, no són coses incompatibles. D’aquesta manera, cuidam el planeta on vivim. De fet, ja fa temps que vam incorporar els Objectius de Desenvolupament Sostenible a l’empresa i la Fundació. Per definir-ho amb el nostre eslògan, seguim “l’esperit de la mar”. La mar que ha fet possible que es desenvolupessin els territoris, a través de les línies marítimes, a l’antic Mediterrani, per intercanvi de la cultura, de les idees, de les mercaderies, que van fer créixer les poblacions. Les persones evolucionem quan ens creuem amb diferents cultures, una cultura monolítica no evoluciona. Per açò promovem aquests intercanvis des de la Fundació, seguint aquest esperit.
Fer-ho a les Illes deu ajudar, essent territoris on la cultura és molt viva.
A Balears hi ha una producció cultural extensíssima i boníssima. El que volem fer és que tota la producció cultural es pugui veure a tots els territoris. Des de fa uns anys la movem a Tànger, a Ceuta, a Melilla… No només entre les Illes, el País Valencià i Catalunya. Estem exportant la producció cultural de Balears a tota la Mediterrània.
Són aquests àmbits cultural i social els que ajuden a fer calar el missatge de l’esperit de la mar?
Una de les coses de les quals estem molt contents, tot i que només ens centram en l’aspecte cultural, dintre de les arts plàstiques, és s’ha creat un grup d’artistes que tenen una relació fantàstica, fan coses conjuntes, s’han fet amistats. Així és com l’esperit de la mar va agermanant a gent tan diversa en un mateix objectiu, que és crear art.
Estem més connectats que mai gràcies a Baleària?
No em correspondria a mi dir-ho, però crec que sí que estem fent una labor de connectar, almanco des de l’empresa i des de la Fundació, tenim un objectiu que transcendeix més enllà de lo merament comercial. No només som una empresa que es dedica a transportar gent i mercaderies i guanyar diners. Per exemple, quan vam tenir la DANA a València, el passat mes d’octubre, vam posar els vaixells de Baleària a disposició de la solidaritat entre territoris, que va ser extraordinària.
O durant la pandèmia, quan la presidenta del govern Balear va demanar al nostre president que mantinguéssim les línies ni que fos de mercaderies per no deixar les Illes desproveïdes, les paraules en aquell moment van ser “mentre ens quedi un euro a la caixa, les Illes no es quedaran desproveïdes.” Era més fàcil tenir els vaixells aturats, perquè estàvem perdent doblers, però les Illes són casa nostra, i l’hem de cuidar.
Es podria definir la labor que duis a terme amb la paraula humanisme?
Sí, és una bona definició. Hem fet congressos de com humanitzar les empreses, tot i que vam ser dels primers a incorporar la Responsabilitat Social Corporativa al mateix nivell d’altres departaments. Ens ha caracteritzat molt, i estem contents de ser pioners en aquest àmbit. Premis com el
d’El Iris són més importants del que semblen, perquè fan veure que “ser bona persona és rendible”, per dir-ho d’alguna manera. I açò passa quan els mitjans feu pública la feina de Baleària. Record veure persones, el dia dels premis, que no sabien què feia la Fundació, i va ser una oportunitat per poder explicar el que estem fent.
Vaig poder explicar com potenciam la poesia a dalt dels vaixells amb intercanvis culturals amb el Marroc, com hem posat als nostres bucs els noms de dones científiques, com el Margarita Salas o el Cecilia Pain. Que ens doneu un premi, ens dona l’oportunitat de mostrar i explicar el que feim, i de què és possible que les empreses facin humanisme.
