Una aula UEECO, Unitat Educativa Específica a un Centre Ordinari, és una modalitat d’escolarització destinada a aquells alumnes que presenten necessitats educatives especials (…). Cada vegada es valora més la inclusió dels infants amb necessitats educatives severes i la tasca que els professionals fan en aquest àmbit. Pere Casasnovas sempre ha estat una escola capdavantera pel que fa a la integració i pionera en programes d’inclusió i ho demostra dia a dia amb la seva aula UEECO. Ara mateix estan implantant un programa novedós i ben original que té a veure amb la interrelació entre fillets amb necessitats específiques i animals.
Premis El Iris 2024 – Discurs d’entrega del premi
Miriam Triay / Ciutadella – Des del curs 1996-1997, l’aula UEECO existeix a Pere Casasnovas. Fa gairebé trenta anys, que des d’aquest centre primari s’atenen les necessitats específiques educatives especials de caràcter molt greu i permanent dels diferents alumnes que no poden ser atesos a les aules ordinàries.
“El nostre objectiu és permetre que els alumnes puguin assolir al màxim el desenvolupament de les seves capacitats i habilitats”, afirma Estefanía Arroyo, tutora de la UEECO de primària de Pere Casasnovas. “Des de l’equip els atenem, ens reunim, coordinam i acordam les adaptacions que cada un d’ells necessita. Són personetes individuals, i cada una té les seves necessitats i característiques concretes”.
Per tota aquesta labor, i molt més, el passat 14 de març, l’aula UEECO de Pere Casasnovas va rebre un dels dos Premis El Iris 2024 de Cultura i Educació. Aquesta setmana hem conversat amb la tutora, Arroyo.
Com vau rebre el Premi El Iris a l’ Educació?
Estem molt agraïdes, en general, perquè consideram que és el fruit de molts anys de feina i lluita. I açò significa que des de fora es veu i s’aprecia tota la tasca que estem duent a terme amb aquests alumnes. Ara, enguany, ho hem fet a través del projecte de na Tola, la poni; però fa molts anys que es fa feina per al seu benestar i la seva inclusió. És molt important visibilitzar tot el que es fa des de les aules UEECO, i premis com aquest ens ajuden que sigui així.
Açò ens confirma que anam per bon camí. Una escola per tothom, sense exclusions ni barreres.
Què ens pot explicar de l’aula UEECO?
Jo fa relativament poc que som a l’escola. Concretament, tres cursos. I d’abans ja coneixia l’aula UEECO, i el que significava per als centres i els seus alumnes. La meva primera feina va ser a l’aula UEECO de l’escola Maria Lluïsa Serra, de Maó. I per jo va ser una sort quan després de fer les oposicions em comunicaren que havia entrat a l’aula UEECO de Pere Casasnovas.
I en principi dins aquesta aula es compta amb diversos professionals. Principalment, una mestra en pedagogia terapèutica, que fa la funció de tutora, i un auxiliar tècnic educatiu, que se suposa que ajuda a potenciar i a afavorir l’autonomia dels alumnes. Jo la veritat és que he tingut la gran sort que l’auxiliar que m’acompanya, na Margarita Molet, és a l’aula des que es va obrir. Sempre hi ha estat. Per tant, ella és el vertader pilar. Sap moltes coses, ho ha viscut tot des del principi. Tanmateix, i com dic, també hi ha altres professionals, com l’especialista en educació física, o l’especialista en música.
La ràtio real d’atenció se suposa que és de 7 alumnes. Però clar, la UEECO atén alumnes amb necessitats específiques educatives especials de caràcter molt greu i permanent, que se suposa que no poden ser atesos a les aules ordinàries. Però depèn dels casos que tenim. Hi ha alumnes molt dependents o que tenen trastorns greus de conducta, que necessitarien a una persona només per ells. És un poc complicat.
Amb tot, l’objectiu que noltros tenim és permetre que els alumnes puguin assolir al màxim el desenvolupament per les seves capacitats i habilitats. Tots ells tenen una programació individual, PEP (Pla Educatiu Personalitzat), i la nostra funció és atendre’ls segons aquest. Amb les adaptacions que cada un d’ells necessita. Són persones, individuals, i diferents.
I la inclusió, en aquest sentit, com funciona?
La UEECO forma part del centre ordinari. Que ja és un bon punt de partida. No és com abans, que hi havia escoles d’educació especial específiques. Noltros també formam part de l’escola ordinària, i açò afavoreix, almenys, que hi hagi un mínim contacte amb els altres fillets i filletes de les aules, i amb els altres mestres. Que no sempre és fàcil. Però tots estem allà mateix.
Així, els alumnes de les aules UEECO, també tenen hores compartides amb les seves aules de referència. Segons la seva edat, el seu curs, estan assignats a una aula ordinària. I clar, depenent de les seves circumstàncies, característiques o perfils, poden participar, es poden beneficiar de les activitats que fan els seus altres companys, amb més o menys mesura.
És complicat, perquè s’han d’acordar moments perquè puguin pujar a l’aula ordinària, i clar, realment han d’estar acompanyats per un de nosaltres. I no som prou. Si l’auxiliar acompanya a un alumne, em deixa a jo tota sola a l’aula UEECO, i no puc estar-hi sola, per norma. L’ideal seria que tinguéssim prou recursos perquè tots els fillets i filletes fessin el màxim d’hores amb els seus grups de referència. Però com que açò no és real, no pot ser, hem intentat fer un poc el contrari. Fer activitats noltros i convidar els altres que venguin i ens acompanyin. I ha funcionat molt bé.
Parlàveu abans del projecte de na Tola, la poni…
Sí, just a açò em referia. El projecte de na Tola ens ha obert la porta cap a la inclusió, a l’intercanvi, a compartir amb els demés.
Amb na Tola tot va començar com a una broma. Noltros, des de l’aula UEECO, fem sessions d’hipoteràpia una vegada a la setmana, al club hípic XSport. Allà, en Bep Lluis, el propietari, ens va dir que ens regalava na Tola, una poni velleta que tenia. Ho va dir fent broma. Però noltros li vam contestar que ens encantaria tenir-la. Poc ens pensàvem que acabaríem tenint una poni a l’escola.
Però bé, amb les companyes de la UEECO ho vam proposar a l’equip directiu. I com que ja estaven preparant un projecte per a portar gallines a l’escola, i recuperar la zona de l’hort que tenim, vam veure l’oportunitat per afegir-hi també, a la petició, la inclusió de la poni.
Una volta aconseguit, a través de l’AFA (Associació de Famílies), el novembre es va organitzar una trobada, a la qual van acudir unes 60-70 persones, per arreglar l’hort. I el vam deixar preciós en un matí. Vam crear un galliner i el tancat per na Tola, l’estable.
Amb tot a punt, després ja només faltava que arribés na Tola a l’escola. Un dia que va ser únic. Els fillets i filletes estaven més nerviosos que amb l’arribada dels reis mags. Els alumnes de l’aula UEECO van acompanyar el remolc amb la poni, i la resta esperaven, fent passadís. Va ser un moment d’unió, d’alegria i d’expectació.
Després, i arrel de la poni, a la qual cuidam, pentinam, netejam… des de l’aula UEECO, vam començar a preparar diverses activitats. Entre elles, vam dissenyar un conte, on cada un d’ells contava com havia sigut la seva experiència i relació amb na Tola. Com s’havia sentit quan va arribar a l’escola. I en què consistia tenir-la ara a les instal·lacions del col·legi. Amb el conte ja fet, vam decidir que seria bona idea, preparar, amb titelles, una representació perquè els altres alumnes coneguessin la història. I així, una a una, totes les aules ordinàries van anar passant per la UEECO. Hi va haver aplaudiments, enhorabones, rialles, i intercanvi. Una primera passa clau cap a la inclusió. Esperem que na Tola ens pugui ajudar a fer molt més. De moment creim que anam cap al bon camí.
