La vida està formada per diferents etapes, cadascuna d’elles particular i màgica. Quan estic a la consulta i les pacients m’expliquen el que senten quan entren en l’etapa de la menopausa, em sorgeixen moltes preguntes. En aquell moment em faig conscient de la manca d’informació i que l’enfoc que desenvolupem els terapeutes a vegades només tapa el símptoma, no soluciona el problema. Hem d’obrir l’enfoc i mirar més enllà.
Segons la RAE, la menopausa és “el cese natural y permanente de la menstruación”. Malgrat que a nivell mèdic no varia massa, crec que definir-la només així és quedar-nos curts. La menopausa també va acompanyada d’una implicació social, emocional i corporal que va més enllà de què la dona perdi la menstruació. Però la gran pregunta a fer-nos és per què va acompanyada de tants símptomes incòmodes que hem normalitzat? Alguns exemples serien els fogots (sudoracions) amb un 48,2% de dones que ho manifesten, o la sequedat vaginal amb un 32,5%.
La menopausa succeeix al voltant dels 48-52 anys perquè s’han esgotat els òvuls que hi havia emmagatzemats en els ovaris. Això provoca que hi hagi una disminució important dels estrògens, la hormona que causa gran part dels símptomes. Al principi de la menopausa, el cervell continua enviant altres hormones per a què comenci un cicle que ja no es pot produir; i això és el motiu per el qual apareixen els símptomes. És com si dues persones intentessin comunicar-se en un entorn amb molta renou fent que cap de les dues es sentissin.
Per tant, el primer pas per a què no apareguin tants símptomes és netejar l’entorn. Amb això em refereixo a intentar eliminar el màxim de tòxics, anomenats també disruptors endocrins. Els camps d’acció on podem actuar son sobretot l’alimentació (eliminar el tabac i/o l’alcohol, ser conscients dels antibiòtics que han pres els animals que mengem o la presència de herbicides/pesticides dels vegetals, etc.), els fàrmacs (efectes secundaris de les anticonceptives, abús dels antiinflamatoris o antibiòtics) o de la cosmètica (els famosos parabens). Un segon punt d’acció és el moviment del cos com a desintoxicador. L’activitat física ajuda a eliminar toxines a través de la suor i millora la distribució de l’energia del cos.
També hi ha símptomes a nivell pèlvic que la dona viu amb més silenci i que habitualment apareixen amb la menopausa, però tinc clar que molts cops és perquè el sòl pèlvic ja no està molt bé abans. Quan, per exemple, es manifesta incontinència urinària o hi ha una caiguda d’algun òrgan a nivell pèlvic, està influenciat per la disminució de la qualitat dels teixits que succeeix amb la menopausa, però també perquè la musculatura perineal ja no estava molt forta, perquè es desenvolupen moltes accions hiperpressives, entre altres. Altres símptomes que apareixen com la sequedat vaginal, les infeccions d’orina de repetició o la retracció dels teixits vaginals que poden impossibilitar les relacions sexuals, el gran causant és el cessament d’estrògens.
Per sort tot això amb el treball actiu i constant del sòl pelvià podem aconseguir millorar la situació. Senzillament ens hem de responsabilitzar del nostre cos i moure’l!
