Situat molt a prop del poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés i al costat del sepulcre megalític de Ses Roques Llises, na Comerma de sa Garita és un tipus de monument únic en el panorama de l’arqueologia menorquina. Està format per un gran recinte de planta absidal, cobert per grans lloses, que s’obre a un gran pati envoltat per un mur ciclopi, que estaria a cel obert.
L’edifici principal té planta absidal irregular, amb un mur de doble parament. Aquest mur, en el parament exterior, arriba a conservar fins a 2 m d’alçària. Aquesta part de l’edifici amida 16 m d’est a oest i 10 m de nord a sud.
El seu interior conté una sèrie de columnes arquitravades: actualment es conserven 10 columnes i 6 lloses de la coberta. Les columnes són polilítiques (formades per diverses pedres) i algunes tenen fins a 7 tambors (pedres).
En aquest recinte destaca, sobretot, una “columna” situada en l’angle nord-est del recinte porticat, que té forma de taula, encara que la seva ubicació no segueix la disposició habitual dels recintes de taula.
A aquest edifici s’hi adossa un gran pati a cel obert, d’uns 270 m2, i de planta irregular, al qual s’accedeix per una porta amb una llinda, la qual actualment està caiguda.
Donat que encara no s’hi ha fet cap excavació arqueològica, es desconeix ara com ara la funcionalitat i la cronologia exacta d’aquest edifici, però és possible que es tracti d’una estructura relacionada amb pràctiques religioses, corresponent al període talaiòtic final (500-123 aC).
L’estructura està envoltada per una paret en sec formant un gran corral amb ullastres i mates on, al llarg dels segles, s’hi han anat abocant pedreny procedent dels camps de conreu adjacents.
