La presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, ha reivindicat aquest dimarts dematí que el model de diàleg que s’ha establert a les Illes Balears els darrers anys pot esdevenir la “clau” per poder aconseguir avanços importants a l’etapa que s’obre al conjunt de l’Estat a partir de la formació del nou Govern d’Espanya, una situació que ha considerat “la gran oportunitat”. Ho ha destacat durant un berenar informatiu organitzat per Executive Forum, celebrat a Madrid, i en el qual Armengol ha estat presentada per la presidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet.
Durant la seva intervenció, Armengol ha assenyalat que les tres fórmules de diàleg que s’han establert a les Illes Balears són un model amb què “tothom pot aportar” i que es basa en la col·laboració entre socis de govern, entre institucions i territoris i entre els principals agents econòmics i socials. “Ens obliga a tenir un projecte clar de sortida”, ha destacat la presidenta.
Pel que fa al diàleg territorial, Armengol ha apuntat que “no només es tracta de trobar en el diàleg la solució per a Catalunya que la fractura i la confrontació no han aconseguit”, sinó que “es tracta també de definir clarament les funcions de les comunitats, per evitar conflictes entre autonomies i Estat, que gairebé sempre tenen la seva base en discrepàncies competencials”.
Reforma del model de finançament
També ha reclamat “una reforma del model de finançament que eviti els desequilibris actuals” i que “compensi la generositat de territoris com les Illes Balears, amb serveis a l’alçada d’aquest esforç”. Hem estat la comunitat amb “major responsabilitat, major generositat i major esforç de gestió i inversió social, i només per estar per primera i única vegada al nivell que ja estaven la resta de territoris. És senzillament injust i inacceptable”, ha dit.
En la mateixa línia, la presidenta Armengol ha recordat la insularitat com un altre “factor diferencial clar, amb un sobrecost en els serveis públics, en la iniciativa privada, en la logística i el transport i en el dia a dia de la ciutadania”. Per aquest motiu ha reivindicat “més autonomia fiscal” per “garantir que els nostres ciutadans i ciutadanes rebin serveis públics de la mateixa qualitat que la resta”. Armengol ha reclamat, en aquesta direcció, que es doni compliment al Règim Especial de les Illes Balears (REIB) aprovat amb un nou fons d’insularitat en els propers pressuposts que “compensi el dèficit històric d’inversió estatal a les Illes”, així com el desenvolupament i l’aprovació de la part fiscal del mateix REIB.
Agenda 2030
En relació amb el pacte social, Armengol ha destacat els plans consensuats amb empresaris i sindicats per combatre la precarietat laboral que s’han aprovat a les Illes, els plans per a la millora del model turístic i els plans d’igualtat i en àrees bàsiques com la sanitat, l’educació o els serveis socials, entre d’altres. “Ara volem anar més enllà i dur aquest diàleg a tots els assumptes clau”, ha recalcat, explicant que es prenen com a referència els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides per a 2030.
“Són objectius que ens imposa la realitat, la nostra societat”, ha concretat, com són l’impuls modernitzador i innovador de l’economia, l’aposta per la generació de llocs de treball de qualitat i professionals d’alta qualificació, la modernització del model educatiu, la incorporació de nous drets a la ciutadania, l’exigència d’igualtat i del desafiament climàtic i ambiental, entre molts d’altres.
“Tenim molta feina per endavant, però si ho hem fet a les Illes, pot fer-se a Espanya”, ha subratllat Armengol, i ha sentenciat: “Aquesta nova etapa ens ofereix a tots una oportunitat històrica”.
