La Fundació Baleària i el Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa han reprès la cooperació en el seguiment científic de cetacis, aus marines i tortugues en els vaixells que fan la ruta Palma-València.
Es pretén ara consolidar aquesta iniciativa, que es va engegar de forma experimental l’any passat, per tal de dur a terme periòdicament els recomptes dels aus marins (virots, gavines, corbs marins…), cetacis (dofins, catxalots, balenes…) i tortugues marines que es detectin en els trajectes marítims entre Palma i València. Els voluntaris, equipats amb material òptic adequat, estaran situats a banda i banda del pont de comandament dels vaixells, i anotaran el lloc, l’hora, l’espècie i el número d’exemplars que es vegin.
Aquestes dades es sumaran a les obtingudes per altres institucions que també tenen signat un conveni de col·laboració amb la Fundació Baleària, com són la Universitat de València, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, l’Associació Pelàgicus i la Universitat de Cadis.
Amb aquests convenis es venen acumulant observacions metòdiques, des del 2007, a l’estret de Gibraltar amb els trajectes des d’Algeciras a Ceuta i Tànger, i al corredor de migració de cetacis de la costa del llevant espanyol (Àrea Marina Protegida des de juny del 2018) amb els trajectes des de les Illes Balears a Barcelona i a València. Les dues àrees són de vital importància per a l’alimentació i la migració de les poblacions de cetacis de la Mediterrània occidental, i és habitual la presència de grups de cap d’olla (Globicephala melas), de dofins comuns i de llistats (Delphinus delphis i Stenella coeruleoalba), i del catxalot (Physeter macrocephalus). Presents, però més escasses són la balena de Cuvier (Ziphius cavirostris), el rorcual comú (Balaenoptera physalus) o el cap d’olla gris (Grampus griseus).
També desenes de milers d’aus marines s’hi desplacen a la recerca d’alimentació i durant les migracions. Entre elles es troben el virot gros (Calonectris diomedea), la gavina roja (Ichthyaetus audouinii) i el virot petit o baldritja (Puffinus mauretanicus). Aquesta darrera és una au endèmica de les Balears que es troba en una situació poblacional molt delicada, declarada en Perill d’Extinció a nivell mundial per l’UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura).
