Miquel Àngel Maria: “El repte és aconseguir que vengui gent a Menorca expressament per a un esdeveniment cultural i no com a complement d’altres activitats” Per Llorenç Allès Camps

La celebració de la Diada de Sant Antoni va ser  l’oportunitat de viure la cultura menorquina a gairebé cada racó de l’illa. És, també, un bon moment per passar revista, i observar l’estat de salut de l’activitat cultural de la nostra societat, més quan pretenem que la cultura sigui una de les nostres senyes d’identitat i, fins i tot, un element desestacionalitzador. Miquel Àngel Maria és conseller de Cultura, i amb ell repassam el moment de l’activitat cultural a l’illa, la candidatura de la Menorca Talaiòtica i també el projecte d’ampliació del parc fotovoltaic de Son Salomó, que afecta de ple a un patrimoni etnològic insular.

• Podríem dir que, a nivell cultural, la Diada de Sant Antoni és el mostrador de tot allò que pot oferir Menorca?
• Sí, és una bona definició. Volem que el programa d’activitats de la Diada funcioni com a contenidor cultural. Inclou la part institucional i després les activitats organitzades per ajuntaments i entitats, que intentam que siguin expressió de la diversitat cultural, artística i lúdica, de l’illa. És la Diada de tothom, i volem que tothom pugui trobar una activitat que li interessi.
• Posem el termòmetre a aquest contenidor cultural, llavors. Quin és l’estat de salut de la cultura a Menorca?
• A Menorca hi ha una efervescència cultural increïble. El que passa és que té les mateixes característiques que en general totes les noves manifestacions d’una societat que tendeix cap a allò efímer. Existeixen les entitats de sempre, que tenen desenes d’anys d’història, i despleguen una activitat cultural cíclica que és molt sòlida i dóna continuïtat de llarg recorregut. Açò és molt bo, perquè dóna cos i estructura a l’activitat cultural de Menorca. Al costat d’açò, hi ha una efervescència d’idees, de persones que executen iniciatives noves sense continuïtat perquè no cerquen aquesta continuïtat. Hi ha molt d’espurneig, en aquest sentit. Per com és l’administració, és més fàcil donar suport a allò que està organitzat i és més estable, i és més complicat estalonar iniciatives puntuals i efímeres. Tot i açò, la meva reflexió és que, tot i que sigui més difícil, hem de fer l’esforç d’acompanyar aquest dinamisme social.
• Aquestes activitats culturals més esporàdiques, no tenen tanta visibilitat perquè no la cerquen, o perquè no tenen els recursos suficients per fer-se més visibles?
• Hi ha activitats a Menorca que són noves i tenen visibilitat i projecció. Per exemple, el Far Cultural, una entitat nova que fa coses noves cada any amb recursos precaris, i ha tingut recepció. Els recursos, per definició, sempre són insuficients.
• A Menorca, estem condemnats a una activitat cultural estacional?
• Aquelles activitats culturals de gran envergadura que necessiten una resposta de públic important per al seu finançament només es poden plantejar a l’estiu. Per exemple, els festivals de música han de ser a l’estiu, perquè és quan hi ha més públic per a què puguin sortir els nombres. Però parlant amb gent de fora de l’illa que ens observa, ells consideren que, per ser una població amb una economia molt estacional i que a la temporada baixa té una població significativament més petita que a l’estiu, Déu n’hi do l’activitat cultural que hi ha a l’hivern. A l’estiu l’activitat cultural tendeix més a l’espectacle. A l’hivern és més participativa.
• Açò vol dir que els menorquins de tot l’any ens hem de resignar a que durant la temporada baixa tindrem una cultura menys espectacular?
• Durant l’any hi ha esdeveniments culturals importants. Per exemple, l’òpera s’organitza fora de temporada turística. El Teatre Principal de Maó dosifica molt bé la seva programació durant tot l’any. Els nous teatres amb programació estable, com l’Auditori de Ferreries o la Sala Albert Camus de Sant Lluís, també tenen una gran programació, i a més treballen amb bon criteri per fugir de l’estacionalitat, centrant la seva activitat forta a la tardor, primavera i hivern. Intenten no competir amb tots els programadors culturals d’estiu, i açò és molt interessant.
• Si a Menorca tenim una activitat cultural d’espectacle estacional, com pot contribuir la cultura a desestacionalitzar o a atreure gent cap a l’illa fora de temporada?
• És una gran pregunta. La cultura ha de servir per desestacionalitzar. Per açò, la convocatòria d’ajuts a entitats culturals que treu el Consell dóna una puntuació extra si les activitats són fora de la temporada turística alta. La Fundació de Foment del Turisme de Menorca també ho fa així. Forçam el el mercat a fer apostes desestacionalitzadores, tensant el mercat. No pots forçar els programadors a organitzar coses el mes de febrer, perquè tal vegada no tenen capacitat per fer-ho, però sí que els motives a que no organitzin activitat el juliol i agost i sí ho facin a mesos com maig, juny, setembre i octubre. Açò tal vegada no és desestacionalitzar, sinó allargar l’estació, però una cosa ajuda a l’altra.
• Allargar temporada és el primer pas per desestacionalitzar…
• El gran repte de Menorca és aconseguir fer activitats que atreguin a gent que vengui expressament per assistir-hi. Ara mateix, tenim gent que ve a Menorca amb un programa obert i divers, per fer gastronomia, platja, senderisme, ciclisme… i quan són aquí, aprofiten per descobrir l’oferta cultural. El repte és aconseguir que vengui gent a Menorca expressament per a un esdeveniment cultural. Hi ha activitats que ho aconsegueixen, com per exemple l’òpera, esdeveniments esportius, les Trobades Albert Camus de Sant Lluís… No estem parlant d’activitats que puguin generar grans fluxes de gent tot l’hivern, però sí ajuden a diversificar. I en aquest objectiu, les activitats amb patrimoni són un filó molt important.
• El patrimoni arqueològic pot complir aquesta funció, i segurament ho podria fer més si obtingués la distinció de Patrimoni de la Humanitat. Què ens pot fer pensar que a la propera sí podem aconseguir la distinció per la Menorca Talaiòtic que de moment no hem aconseguit?
• El sí a la candidatura mai no el tindrem garantit, però ara tenim unes directrius molt clares. Tres d’elles són les més importants: un pla de gestió propi, una reorientació que doni valor a l’element paisatgístic i a la densitat i implantació del patrimoni damunt el territori, i la clarificació del concepte de cultura talaiòtica. El nou expedient que s’està elaborant dóna resposta a aquests interrogants. Estem a punt d’adjudicar la redacció del pla de gestió. L’expedient nou ha estat capgirat de cap a peus. Abans teníem 32 jaciments que representaven les diferents tipologies de tota la cronologia de la prehistòria de Menorca, mentre que ara hi ha nou àrees damunt el territori que engloben diversos jaciments cadascuna i que relacionen i posen en valor aquests monuments i el seu context paisatgístic. I ja no es parla de la cultura talaiòtica com un fenomen peculiar de Menorca, sinó que parla de Menorca com una odissea d’una cultura insular que pel seu aïllament evoluciona internament. Per tant, parlam de Menorca Talaiòtica, però la candidatura és un repàs de com Menorca en l’antiguitat va donar lloc a un cas que és singular al món. No defensam tant l’especificitat de determinats monuments, sinó la peculiaritat de la densitat extraordinària d’arqueologia en un paisatge viu. Volem presentar un cas que representa les illes del món, les prehistòries de les illes del món allunyades del continent. Menorca és la illa del Mediterrani més allunyada del continent, i açò implica unes determinades conseqüències. Tot açò no ens dóna garanties definitives, però és el camí que hem de seguir.
• Què passaria si no acceptessin la candidatura, si no ens donessin el títol?
• Pot passar. De fet, passa habitualment, i no s’hauria de veure com cap fracàs. Si passés, però, hauríem de fer una doble reflexió. La primera, meditar a nivell de societat menorquina si val la pena seguir un camí que implica molts esforços i recursos, i tornar-ho a provar. Per altra banda, fer una reflexió en positiu. Només el camí fet fins ara ja ha valgut la pena. Les exigències que ens fan per arribar a port ja es compleixen. L’enlairament que ha fet l’arqueologia de Menorca aquests darrers anys és molt positiu.
• Què hem après durant aquest procés pel que fa a la gestió del nostre patrimoni? Tenim un tresor, un patrimoni extens i molt valuós, que no sé si estem gestionant correctament.
• El pla de gestió abasta allò que s’ha de fer amb el patrimoni que està inclòs a la candidatura. Fa uns anys, Guillem Frontera parlava de Mallorca i deia que l’illa tenia molt patrimoni cultural, però que no s’havia posat d’acord en decidir allò que valia la pena mantenir i allò que no. Passa exactament igual a Menorca. Tenim 1.491 Béns d’Interés Cultural (BIC), dels quals 1.298 són d’època prehistòrica. La immensa majoria d’ells són privats. No ho podem gestionar tot al mateix nivell, sinó que hem de mantenir uns mínims: neteja i conservació, que poden fer els propietaris, i evitar la degradació. També aconseguir que, en el cas d’una intervenció damunt el territori, tenir garanties per no malmetre el patrimoni. Només amb açò, ja tenim un valor que no tenen arreu d’Espanya. Aquí hi ha un control exhaustiu, i ho hem de valorar. El tractament diferenciat, potenciador, relacionat amb la millora, la restauració, la recuperació… l’hem de reservar per als llocs emblemàtics. El pla de gestió i la candidatura de Menorca Talaiòtica especifica les nou àrees que hem de prioritzar.
• Aquests mínims que diu que s’han de garantir pel que fa als BICs, estan ara assegurats a Menorca?
• En part. Els béns arqueològics sí, perquè tenen un nivell de manteniment i conservació senzill. Si xerram, en canvi, d’edificis històrics, la resposta és que aquests mínims no estan suficientment garantits. Els propietaris d’alguns BICs no garanteixen la seva conservació, i es degraden. I l’administració? Ho fa? El Ministeri de Defensa ho fa? La resposta és que no. A La Mola, per exemple, gairebé s’estan esfondrant edificis amb un gran valor històric, i l’Estat inverteix poquíssim. Des del Consell, intentam mantenir una mica de millora.
• Parlem ara del parc solar de Son Salomó, i de les diferències entre promotors i associacions com la Martí i Bella. Veu possible un acord entre les diferents parts?
• Sí, el veig difícil però possible. Hi ha una nova proposta damunt la taula, i és una passa més per l’aproximació entre les diferents parts. Estem davant una negociació típica d’interessos divergents. L’empresa té uns interessos que són legítims, i els de la Martí i Bella i el Consell són uns altres, com protegir i minimitzar l’impacte sobre el territori. La diferència entre la Martí i Bella i el Consell és que per ells, la preservació del paisatge és la reivindicació a partir de la qual plantegen línies vermelles, mentre que el Consell pretén una combinació entre la preservació del paisatge i la conservació dels béns etnològics, i que no es paralitzi el projecte. Per tant, hi ha tres interessos divergents.
• Per tant, quina és la postura del Consell?
• Estem a favor que l’empresa ampliï el parc, però minimitzant l’impacte al màxim dins d’allò raonable. Hi ha un punt final en el què cap part no podrà cedir més. Estic esperançat, i deman flexibilitat, generositat i capacitat per posar-se a la pell de l’altre i entendre que els interessos dels altres són tant legítims com els teus. Si hi ha flexibilitat i generositat, es pot arribar a un punt de trobada. Cap de les parts pot aconseguir tot allò que pretén.
• Alguns han dit que el Consell no ha fet prou per garantir la conservació del paisatge…
• És parcialment cert. Si aquest parc comencés a tramitar-se ara, faria tot el possible per tal que no es fes allà on està previst. Així de clar. No és el lloc adequat per ubicar aquesta instal·lació. Quan vaig entrar al Consell el 2015, vaig ordenar una revisió de la declaració d’interès general atorgada pel PP al mandat anterior, per estudiar si hi havia algun extrem que permetés anul·lar la declaració d’interès general, per començar de zero. Però no es va trobar res, tot era correcte. A partir de llavors, vam entrar en fase de negociació amb l’empresa. Hem aconseguit dues reduccions de l’extensió del parc molt significatives, d’un 40 per cent. Quan la Martí i Bella diu que no hem fet prou, jo els contesto que hem fet tot allò que hem pogut. Ara, si la Martí i Bella continua pressionant i obté una rebaixa de l’impacte del parc i la seva extensió, jo els aplaudiré. Perseguim el mateix objectiu. Però si no accepten allò que sigui viable, ens podem trobar amb la situació que l’empresa, que té tots els permisos, es planti i tiri endavant l’ampliació de més de cent hectàrees que té autoritzada.
• Menorca ha iniciat el camí cap a les energies renovables, i seran necessàries noves plantes de generació d’energia neta. Creu que podem trobar-nos nous casos com el de Son Salomó, d’afectació sobre el patrimoni?
• Sí i no. No pel que fa a afectació patrimonial i de paisatge. El PTI, amb la zonificació, ja exclou certes àrees de la implantació d’aquestes instal·lacions. Però els NIMBYs (‘Not in my backyard’) són a tot arreu. És una manera de dir que hi ha persones a favor de certes instal·lacions però no al costat de casa seva. La possible oposició no serà, per tant, per raons paisatgístiques, però qualsevol implantació que es decideixi segur que generarà alguna controvèrsia. Hem d’assumir que si volem transició energètica, el sòl urbà no és suficient i hem d’entrar al sòl rústic comú. La zonificació del PTI serà la que determinarà on es pot fer i on no. Es tracta d’establir uns criteris prou clars per tal d’evitar arbitrarietats.