El Consell de Govern ha autoritzat avui la contractació, per part de la Conselleria de Salut i Consum, del subministrament de la vacuna conjugada antipneumocòccica per a 13 serotips Prevenar 13, en la qual invertirà 1.470.612 euros. Aquesta vacuna, inclosa en el calendari de vacunacions infantil des de 2016, beneficiarà 10.000 infants de les Illes Balears.
Cal recordar que el 2015 el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut va resoldre incloure en el calendari de vacunacions infantil la vacuna conjugada antipneumocòccica, ateses les recomanacions de la Ponència de Programes i Registre de Vacunacions.
Es va acordar que aquesta inclusió s’havia de fer en totes les comunitats autònomes abans de desembre de 2016. La pauta aprovada per a la vacunació universal de salut pública és la de dues dosis a l’edat de 2 i 4 mesos de vida i una a l’edat d’11 mesos. En total, tres dosis.
Seguint aquesta recomanació, a les Illes Balears es va decidir començar a vacunar durant l’any 2016 i incloure-hi tots els infants nascuts des de dia 1 de gener de 2016. Per això, el 2020 es requereixen les dosis suficients per administrar la sèrie primària amb dues dosis inicials als nadons de 2 i 4 mesos d’edat i una tercera dosi quan arriben a l’edat d’11 mesos.
D’altra banda, a més de la vacunació universal, hi ha altres necessitats derivades de l’existència d’infants en condicions de risc específic de patir complicacions greus de la malaltia pneumocòccica que per edat no estan coberts amb aquesta vacunació universal i que, no obstant això, també necessiten ser vacunats. És una qüestió d’equitat que aquests infants puguin rebre la vacuna en les mateixes condicions de gratuïtat i accessibilitat, independentment del moment de la inclusió de la vacuna en el calendari i de l’aparició o detecció de la patologia. Per a aquest grup s’ha previst la compra de 3.000 dosis.
En total, s’adquiriran 33.000 vacunes, que es posaran el 2020.
Serotips predominants
Cal tenir en compte la situació epidemiològica del pneumococ en el nostre medi, i en aquest sentit a Espanya els serotips predominants del pneumococ, segons dades de l’Institut de Salut Carlos III, són l’1, el 3, el 7F i el 19A, que estan entre els principals causants de patologia invasiva. D’aquests serotips el predominant en infants menors de 5 anys és el 19A. A més, aquest mateix serotip està freqüentment relacionat amb resistències a antibiòtics.
Aquestes prevalences han de ser determinants per decidir la composició de la vacuna que s’hagi d’adquirir.
Així doncs, és necessari adquirir una vacuna que contengui els serotips predominants en el nostre medi, especialment els que tenen un potencial més gran de causar la malaltia invasora i amb més prevalença de resistències a la antibioteràpia. Cal disposar, a més, d’una vacuna que pugui ser utilitzada també en tots els pacients menors de 15 anys d’edat en condicions de risc.
A més, a partir de 2020 s’ha d’incloure la vacunació antipneumocòccica en el calendari de vacunació sistemàtica de l’adult a l’edat de 65 anys.
Ara per ara i segons resta acreditat en l’expedient administratiu, mitjançant el certificat emès per l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris, només hi ha en el mercat un sol preparat comercial de vacuna amb les característiques requerides i que s’han fet paleses, que és el producte denominat Prevenar 13, de la companyia Pfizer.
Les vacunacions sistemàtiques són intervencions que han demostrat l’eficàcia des de la introducció de les primeres vacunes. La vacunació massiva contra malalties d’incidència elevada o de gravetat especial evita la patologia, les seqüeles i la mortalitat, amb el cost personal, social i econòmic que això suposa.
Especialment en el cas de la majoria de les vacunacions a infants i adolescents, que arriben a cobertures molt altes, el benefici no és només individual, sinó que s’hi ha d’afegir un benefici indirecte de protecció col·lectiva, de manera que la població protegida és més àmplia que la vacunada.
A més, la majoria de malalties prevenibles per vacunació incloses en programes de vacunació eviten aquestes patologies en la infància i l’adolescència, amb la qual cosa el benefici tant en anys com en qualitat de vida és molt més elevat que amb intervencions en la vida adulta.
