Molts dels esclaus arribats a Menorca provenien del mercat de Ciutat de Mallorca. La majoria dels menorquins demandaven homes joves aptes per ser ocupats en els feixucs treballs dels camps (llaurar, segar, cuidar dels animals, etc). En menor proporció eren adquirides esclaves per ocupar-les en tasques domèstiques, al servei d’una família acomodada, en substitució de les serventes.
Gran part de les dones esclaves arribades a Menorca eren gregues, sardes i tàrtares, capturades en les guerres que la Corona d’Aragó mantenia a l’illa de Sardenya, o eren comprades en els mercats sicilians, on arribaven els esclaus procedents de les costes de Croàcia, Albània o Grècia. Així doncs, la majoria de les dones captives eren persones de confessionalitat cristiana ortodoxa.
En ser adquirides per un menorquí, al cap de poc temps, el seu propietari/a les obligava a signar un contracte de talla, que consistia en un doble compromís. L’amo o ama es comprometia a facilitar a l’esclava un espai on viure i un treball o ofici en el qual ocupar-la; a canvi, l’esclava s’obligava a pagar setmanalment, en concepte de redempció, una quantitat setmanal que seria satisfeta durant 4 – 6 anys, i que en finalitzar obtindria la llibertat. Raó per la qual aquestes esclaves rebien el nom de setmaneres…
Si t’interessa acabar de llegir aquest article el trobaràs a l’edició en paper del Setmanari El Iris. Si et vols fer subscriptor, ens pots trucar al número de tèlèfon 971 38 29 20 i t’informarem.
