Aquests dies es compleix un any des que el psicòleg i pedagog Vicenç Arnaiz Sancho (Ciutadella, 1952) es va jubilar, després de fer feina, com a darrera ocupació laboral i dirigint-lo, els últims 32 anys en l’Equip d’Atenció Primerenca de Menorca. Havent viscut i impulsat, i no només a l’illa sinó a Espanya i conjuntament amb altres persones de l’entorn, l’actual sistema educatiu infantil com actualment el coneixem. Ara, tot i la seva jubilació, també segueix molt de prop, activament, tot el que envolta el projecte de decret que s’ha posat en marxa per part del Govern balear per regular les guarderies assistencials 0-3 anys a les Illes, i que està rebent l’oposició frontal de bona part de la comunitat educativa i escoletes infantils d’aquesta franja d’edat.
Ens hem trobat amb Vicenç Arnaiz a ca seva, per conversar sobre aquest tema, justament (aquesta entrevista la vam fer el divendres 27 de gener) el dia que la consellera balear de Serveis Socials i Cooperació, Fina Santiago, que és qui duu aquesta qüestió, a una pregunta dels mitjans responia que acceptaria retirar el decret de guarderies si el Parlament aprova la Proposició No de Llei que va presentar Més per Menorca sol·licitant l’aturada del decret, cosa que encara no s’havia produït però que, tot i els recels per com han anat les coses, es pot interpretar també com l’obertura d’una via de diàleg amb els docents cap a un ‘llibre blanc’ que aporti llum als problemes que hi ha de fons, que en bona part es deuen al dèficit de places que hi ha a les Illes Balears.
El projecte de decret per regular a Balears les guarderies assistencials 0-3 anys es coneix popularment com el de les guarderies ‘low cost’. Perquè aquest nom?
Sorgeix de la rebaixa absoluta de condicions per regular-les. Vol dir que el Govern balear ofereix autoritzar les guarderies pràcticament sense cap condició, permetent coses com que hi hagi aules sense llum natural, espais molt petits per a molts de fillets, no preveu mestres +1,… (en 18 m2 hi pot haver 12 fillets, potser amb una sola persona tot el dia…), i a més a més preveu una adicional que diu que si una guarderia no pot complir alguna condició ho pot justificar dient que no perjudica els fillets.
No estan regulats ara, però, aquests tipus de locals?
La llei d’educació LOE, al seu article 15, estableix que el Govern ha de garantir les places educatives en aquest cicle, i els governs que hem tingut no ho han fet. I si els governs no compleixen la llei tampoc poden fer complir res a ningú… És per regular tots els locals que no tenen autorització… Qualcú deia que és com els hortals: què feim amb ells? No els podem tirar baix però no els podem autoritzar, però feim una llei que no en puguin fer més. I açò del decret seria com autoritzar els que hi ha que s’han fet com han volgut (sense clavegueram, etc) i obrir la via a fer més hortals sense cap exigència més, amb les pitjors condicions dels que hi ha… Amb el decret s’obre la possibilitat d’agafar el nivell més baix si se’n volen fer més, i fins i tot a les que ara hi ha autoritzades les incentiva a baixar les condicions.
És per aquest motiu principalment la voluntat de regular tot açò o perquè es vol regular?
Crec que hi ha dues coses, i una és tapar el problema de la deixadesa dels governs. I és que resulta que només hi ha plaça educativa per a 1 de cada 4 fillets, quan Europa exigeix que com a mínim n’hi hagi per a la meitat, i açò és una manera de dir que han complert amb les estadístiques. L’altra part, i ho va dir la pròpia consellera públicament, és que és una manera d’atendre a pressions de la patronal. Hi ha una part de la patronal que té fam de negoci.
Pos llegir l’entrevista completa a l’edició en paper del Setmanari El Iris. Si et vols fer subscriptor, ens pots trucar al número de tèlèfon 971 38 29 20 i t’informarem
