L’estudi apunta que és “improbable” que el coronavirus SARS-CoV-2 sorgís a través de la manipulació de laboratori d’un coronavirus similar al SARS-CoV relacionat. Afegeix que si s’hagués fet manipulació genètica, probablement s’hagués fet servir un dels diferents sistemes de genètica inversa disponibles per als betacoronavirus. En aquest sentit, assegura que les dades genètiques mostren “irrefutablement” que el SARS-CoV-2 “no es deriva de cap esquelet de virus usat prèviament”.
‘Nature’ presenta dos possibles escenaris sobre l’origen del coronavirus: la selecció natural en un hoste animal abans de la transferència per zoonosis o bé la selecció natural després de la transferència per zoonosis. També discuteix si la selecció durant el passatge podria haver donat lloc al SARS-CoV-2.
Pel que fa al primer escenari, estableix que com molts dels casos del covid-19 estaven vinculats al mercat d’Huanan a Wuhan (Xina), és possible que hi hagués una font animal present al lloc. A més, la similitud entre el SARS-CoV-2 amb els coronavirus SARS-CoV de ratpenat, fa pensar que aquests animals serveixin com a reservoris per al progenitor, així com els pangolins.
En el segon escenari, l’estudi apunta que és possible que un progenitor del SARS-CoV-2 saltés als humans, adquirint les característiques genòmiques a través de l’adaptació durant la transmissió no detectada d’ésser humà a ésser humà. Un cop adquirides aquestes adaptacions permeten que la pandèmia comenci i produeixi un grup de casos suficientment gran com per a activar el sistema de vigilància que el va detectar.
Les estimacions indiquen que el virus podria haver aparegut entre finals de novembre del 2019 i principis de desembre. Això, suposa un període de transmissió no reconeguda en humans entre l’esdeveniment per zoonosis inicial i l’adquisició del lloc d’escissió polibàsica.
L’estudi descarta un tercer escenari en que el virus s’hagués escapat de les investigacions que fa anys que es fan a laboratori amb coronavirus d’aquest tipus en ratpenats.
De cara al futur, apunta que conèixer la forma en que el virus va saltar els límits de les especies per infectar els humans de manera productiva “ajudarà a prevenir futurs esdeveniment de zoonosis”. Per exemple, si el SARS-CoV-2 es preadapta en una altra espècie animal, existeix el risc de futurs esdeveniments de reparació. En canvi, si el procés d’adaptació es va produir en humans, tot i que hi hagi transferències de zoonosis repetides, “és poc probable que s’impulsin sense la mateixa sèrie de mutacions”. L’estudi apunta que la identificació dels parents virals més propers del virus que circulen en animals seran de gran ajuda per als estudis de la funció viral.
En aquest sentit, la disponibilitat de la seqüència de ratpenat va ser la que va ajudar a revelar mutacions clau i el lloc d’escissió polibàsica. Tot i això, l’estudi de ‘Nature’ afirma que tot i que l’evidència permet concloure que el virus no va ser manipulat a propòsit, “actualment és impossible provar o refutar les altres teories del seu origen”. Finalitza apuntant que la vigilància continua de la pneumònia en humans i altres animals és “clarament de suma importància”.
