Dos mesos després de la conquesta de Madina Mayurqa, el primer de març de l’any 1230, el rei Jaume I atorgava a tots els habitants del regne la Carta de Franquesa, un document cabdal per a tots aquells que volguessin fixar la seva residència a l’illa de Mallorca.
La concessió d’aquell document no era una gràcia sense interès. El rei, coneixedor del brot de pesta que s’havia escampat entre els exèrcits dels seus barons, que produïa una minva important de les tropes cristianes, i s’agreujava degut a la deserció d’alguns nobles davant aquella calamitat, va voler afavorir a tots els que, malgrat les dificultats del moment, decidiren romandre a l’illa per consolidar la conquista, ja que a les muntanyes de Mallorca encara hi restaven uns 2.000 combatents musulmans que, sota el comandament de Xuaip, no s’havien retut.
El document eludit fou reiteradament copiat degut a la seva importància, ja que fonamentava les basses jurídiques que entraven en vigor a partir de la seva promulgació en el regne, i que reglamentava la manera d’actuar i viure dels illencs…
Si vols llegir l’entrevista completa la trobaràs a l’edició en paper del Setmanari El Iris. Si et vols fer subscriptor, ens pots trucar al número de tèlèfon 971 38 29 20 i t’informarem