Des de l’inici de la pandèmia la terra, el planeta, la natura ens van enviar un missatge molt clar. Els humans no són necessaris i totalment prescindibles, i que el nostre ritme havia arribat a uns punts que la Terra ja no podia permetre i la mateixa natura activa les seves defenses amb la creació de virus com és el cas del COVID-19, però aquesta alerta de poc sembla que ens ha servit, i setmana rera setmana hem vist comportaments egoistes, irresponsables i insolidaris on ha primat més l’economia que la seguretat de persones i del mateix entorn.
Vam veure com empreses de construcció es saltaven la normativa imposada, sense complir amb les mesures d’higiene sanitària, sense respectar els torns de feina imposats pel Govern, sense tenir en compte res més que el voler acabar el més possible obres començades, mentres altres constructors més responsables i solidaris tancaven i aturaven obres per al bé dels seus obrers i per a fer del confinament una eina segura per acabar amb la transmissió del virus.
Després vam veure com la gent a la Fase 0 sortia a la desbandada a fer esport, fins i tot aquells que mai n’havien fet, i vam començar a veure com la gent frissava massa per a fer vida normal, i aquells 40 dies tancats de poc havien servit, i la lliçó o advertència de la natura, quedava en paper banyat.
Igual i pitjor va ser l’entrada a Fase 1, on es van omplir de gom a gom les terrasses de molts de bars, on ni es respectaven aforaments, ni les distàncies de seguretat, ni res de res, i tornàvem a voler fer el que abans fèiem amb total normalitat, sense ser gaire conscients de que el virus encara està entre noltros, i que en qualsevol moment pot rebrotar.
Dilluns entrarem en Fase 2, i creiem que tal com van les coses, en veurem de tots colors i més, perquè sembla que no hem après res d’una lliçó clara i d’uns advertiments que han estat i si seguim així seran encara més letals, per a la salut i per aquesta economia que si no es torna sostenible, no sobreviurà.
