Tot s’acaba en aquest mon. Tot en aquesta vida té un principi i un final i hem de saber passar deixant enrere el passat sense massa malenconia.
Idò quan un ja du més de 30 anys sortint els dissabtes de carnaval amb “s’estudiantina des Casino Nou” un dia pot dir prou, com és el que jo faig, encara que també, no ho vull amagar, amb un poc d’enyorança, açò sí. Però és que les coses són com són i enguany un pensa, per motius que no venen al cas, que “n’hi hagi prou d’aquest color”.
Que consti que me’n vaig content i que n’estic orgullós d’haver format part no tan sol de la coral de “s’estudiantina” si no també de l’època en que vaig formar part de la Junta directiva de la centenària societat cultural artística recreativa i esportiva “17 de Gener”, van ser els anys en que es canviaren els Estatuts d’aquesta Societat i en que es normalitzà també el nom de la mateixa, iniciatives aquestes empeses, entre d’altres, de la mà del recordat directiu i assidu del Casino Nou, n’Antoni Pons Mesquida (en Toni Quei) qui Junt amb Jaume Moll Sastre (en Met de la Gesa) van ser qui me van fer entrar en la Junta Directiva d’aquell 1992.
De l’època del meu pas per la directiva del casino em queda el record d’aquells “Cursets culturals” (xerrades o conferències) que, junt amb en Bep Allès Salvà, organitzàvem al Saló d’actes. Dels conferenciants que em venen ara a la memòria record n’Andreu Murillo (historiador), n’Antoni Mir (O.C.B.), Joan López Casasnovas, Aina Moll Marquès (filla den Borja Moll) i Rogelio Sastre Cortés entre d’altres que ara no me’n record.
A s’estudiantina emperò, tothom ho sap, no anem de “conferències” ni de coses tan serioses. A s’estudiantina anem de bulla i a passar un bon capvespre de carnaval voltant i cantant pels carrers de Ciutadella, …i amb una copeta de més la majoria, que açò també ho sabeu.
De s’estudiantina i del carnaval ciutadellenc, més seriosament, és clar, en ralla molt bé en Pere Alzina Seguí i en Francesc Carreras Jaume al seu llibre “El Casino 17 de Gener una part de la nostra història”, llibre on m’anomenen unes quantes vegades (pag. 279, 280, 281,283), on referint-se a un parell d’articles meus a la premsa, diu:
“ Andreu Salord, en aquests dos articles (El Iris16 de febrer 1990, pag.12 i El Iris15 d’abril de 1992 pag. 11), apunta dues de les idees clau -creiem- per entendre el present de la Societat Casino 17 de Gener. Quan la societat defensava un model social alternatiu … l’entitat gaudia d’un dinamisme força diferent a l’actual, d’un dinamisme més compromès en aconseguir quelcom d’utòpic per als més desfavorits.
… /… Andreu Salord apunta que ara l’oposició ja no radica en el Casino Nou; es a dir, el Casino ja no representa un projecte alternatiu de societat, …/… El Casino 17 de Gener representa ara un projecte d’esbarjo i de cultura sense utopies i sense models alternatius. …/… L’altra idea potent d’Andreu Salord creiem que també necessita algunes reflexions: Ciutadella és un poble festiu que no vol “coremes”…. Aquest esperit festiu és un dels trets diferenciadors de la societat Casino 17 de Gener. El Casino ha sabut, al llarg dels anys, anar conservant aquest esperit festiu dels vells sabaters, que esperaven qualsevol ocasió per deixar de banda la banqueta i fer una mica de gresca.”
Per mi han estat més de 30 anys (quasi una vida) de, amb molta alegria, formar part d’aquesta fabulosa coral que anomenam “s’estudiantina des Casino Nou”. Un plaer, gràcies a tots.
Andreu Salord
