Davant d’això, la Plataforma per la Llengua sol·licita als parlaments País Valencià, l’Aragó, les Illes Balears i Catalunya que presenten per via d’urgència una iniciativa parlamentària que “declari i reconegui la unitat de la llengua catalana sense que aquest fet comporti menystenir o impedir l’ús d’altres denominacions existents, com ara el terme valencià”. Una iniciativa que també hauria d’instar, afegeixen, el govern espanyol i les Corts a “reconèixer públicament, legalment i jurídicament la unitat de la llengua catalana”.
Així mateix, reclamen que la iniciativa inclogui el rebuig a “qualsevol mesura” contrària a la unitat lingüística i que “imposi impediments normatius, administratius, tècnics o socials als ciutadans de les comunitats autònomes on aquesta llengua és oficial”. Demanen també que s’insti els governs d’aquestes comunitats a treballar de forma conjunta per “afavorir la normalització de la llengua en tots els sectors” i d’acord amb la Declaració de Palma, signada el febrer de 2017. Finalment, apunten que caldria instar la Generalitat Valenciana a incorporar-se a l’Institut Ramon Llull.
Analitzada per l’Àrea de Drets Lingüístics de l’entitat, la sentència determina que la competència sobre l’ús de les llengües fora del territori d’una comunitat autònoma és estatal. Al seu parer, aquesta sentència “afectaria les comunicacions administratives de la ciutadania, no les comunicacions per escrit entre governs que no tinguin caràcter administratiu ni tampoc les comunicacions verbals”.
La Plataforma per la Llengua recorda l’existència de “més de quaranta” sentències judicials fermes “que avalen la unitat de la llengua”, i posa com aexemple la sentència número 4/2013 del Tribunal Superior de Justícia valencià, que dictava que hi havia “prou jurisprudència per a afegir suport legal al reconeixement de la unitat lingüística entre el valencià i el català.
