QUADERN DE BITÀCOLA
Discernir per evangelitzar
Durant el que va de curs (octubre-març), sis grups de persones del nostre àmbit parroquial (st. Esteve) anam reflexionant una proposta d’estudi que ens ha ofert a tots el Bisbe Francesc: “Discernit per evangelitzar”. A nivell de Menorca són més de setanta grups que hi fem feina. És una proposta desenrotllada en vuit temes. A hores d’ara, qui ens hem apuntat a fer-ho a la Parròquia, ja n’hem reflexionat cinc. Qui s’hi vulgui afegir serà ben rebut. Fent-ho des de la diversitat, obrint ses portes a tothom, sempre afinam més”. Com ens ha assenyalat el Bisbe: “Al final d’aquest procés de reflexió, que ens ocuparà tot el curs 2017-2018, establirem un pla de pastoral per a la Diòcesi. Amb les aportacions de tots podrem anar traçant les línies principals de l’acció pastoral durant els propers anys”.
Avui em motiva el desig de fer-vos una síntesi del que fins el dia d’avui n’hem extret dels cinc temes primers, més de 40 persones que formam part d’aquests sis grups:
-És una llàstima que avui, no pocs, redueixen la fe a l’àmbit privat. La fe, quan és viscuda, educada i valorada, es manifesta arreu amb respecte i dignitat.
-La indiferència i la manca de compromís vicien la nostra atmosfera. Convé que les famílies eduquin amb interès, amb ganes de…, a favor de… El passotisme degrada la vida i qualsevol convivència.
-Accentuant només la part negativa de l’Església, no pocs viuen el desencant. Sense orgull, però també sense cap tipus de complexa, hem d’afirmar que l’Església ha estat, és i serà portadora d’actituds i compromisos que milloren la societat. Si som justos amb el judici, ens adonarem també de les aportacions positives que l’Església ha fet durant tots els temps.
– La tecnologia, Internet, la influència d’altres cultures, …prenen terreny a la influència familiar. Tot i que hem d’estar a l’escolta serena del temps que vivim, l’acollida de la diversitat no ens ha de fer perdre la responsabilitat que tenim d’aportar les nostres conviccions i ideals, tal com ho han de fer també altres grups, associacions, institucions, …
-Hem d’incentivar més l’espiritualitat. L’espiritualitat comuna que vivim juntament amb tants d’altres, i la que ens és pròpia: La convicció de que Déu és Déu i que ens hem de configurar segons la identitat que d’Ell se’ns ha estat revelada gràcies a l’Antic i el Nou Testament, i a la Tradició o història de la comunitat cristiana.
-Ens hem d’educar a favor del silenci. En el cau del silenci se’ns descobreix la veritat de la nostra vida.
-La Paraula de Déu ha d’estar constantment a les nostres mans. La vida cristiana sols pot créixer i madurar a la seva vorera.
-Molts desconeixen l’activitat que porta a terme una Parròquia a favor dels necessitats i de la formació integral d’infants, joves i adults. Sense cercar reconeixements, aquest servei l’hem de seguir fent com una de les nostres característiques més significatives.
-Les Parròquies han de ser cada dia més, espais de pregària, espais de quietud i de reflexió, espais d’acompanyament a favor de compromisos familiars, socials, polítics,…
-La credibilitat de qualsevol convicció, també la de creure i confiar en Déu, es fa creïble segons sigui la presència que viu qui la té.
-Ens convé trobar-nos junts cristians que freqüentam diversos camps: familiars, educatius, esportius, polítics,… Prendre’ns entre tots seriosament l’educació és avui una tasca que no podem aparcar.
-Molts, havent rebut la fe a dins del cau d’una societat sociològicament cristiana, sols tenen experiències celebratives. Els cristians no sols celebram la nostra fe, també acollim la vocació de ser-ne els seus missioners. Missioners des del diàleg i l’exposició d’una fe que dóna sentit al nostre viure.
-El cor del cristianisme és la misericòrdia. Ser misericordiosos ens demana cordialitat, comprensió, obertura, no jutjar, estimar sempre i a pesar de tot. Un cristià no és creïble si no és misericordiós.
J. Bosco Faner i Bagur
