La insuficiència de la vàlvula tricúspide, en general, no presenta signes ni símptomes a les fases inicials de la malaltia. És només en els casos en què la disfunció de la vàlvula tricúspide té un grau sever, en que es presenta la simptomatologia típica progressiva. Alguns dels signes i símptomes evidents de la insuficiència de la vàlvula tricúspide són els següents: la fatiga intensa, la pèrdua de la capacitat per fer activitat física, inflor o edema a les cames i abdomen per retenció de líquids o alteracions de la funció del fetge en fases molt avançades.
En els últims anys, l’intervencionisme percutani sobre les vàlvules cardíaques ha patit un ràpid creixement. Si bé l’intervencionisme en les vàlvules aòrtica, pulmonar i mitral gaudeix de més evidència clínica, l’intervencionisme en la tricúspide està encara en una fase inicial. Aquesta tècnica s’ha començat a aplicar per un equip multi-disciplinar de l´Hospital Clínic de Barcelona format per cardiòlegs intervencionistes, cardiòlegs especialistes en imatge, anestesistes i infermeria especialitzada en hemodinàmica, així com cirurgians cardíacs.
Gairebé sense molèsties ni complicacions, el clip millora de manera gairebé immediata la capacitat física d’una persona que s´ofegava degut a una insuficiència cardíaca dreta. Amb aquest sistema s’evita la cirurgia a cor obert i el pacient és a casa pocs dies després de ser intervingut. Aquesta tècnica només es reserva a pacients que presenten un alt risc quirúrgic, ja que actualment la cirurgia cardíaca encara representa la primera tècnica d´elecció, sobretot en pacients joves amb defectes estructurals a la vàlvula. Durant la intervenció es col·loca un catèter a través de l’engonal dreta del pacient que arriba fins al cor i permet col·locar el nombre necessari de clips per reduir de manera significativa la insuficiència tricúspide. Un cop alliberat el clip, es retira el catèter i es col·loca un petit punt a la pell que es retira a les 12 hores de la intervenció.
Xavier Freixa, cardiòleg intervencionista del servei de cardiologia del Clínic i responsable del programa de clip tricúspide remarca que “amb aquestes tècniques transcatèter s’aconsegueix reparar les vàlvules amb una recuperació record, a causa de la falta d’agressivitat i de ferides quirúrgiques”. Per Manel Sabaté, cap de secció d’Hemodinàmica, “aquesta tècnica és mínimament invasiva i pot ser molt beneficiosa pels pacients. Els pacients tenen un alt risc quirúrgic i amb aquesta tècnica es poden beneficiar clínicament i evitar un alt risc a quiròfan”.
