Al 2012 va començar el projecte d’estiu de street art, organitzat per l’Associació Ciutadella Antiga. Des de llavors, cada temporada, els habitants de Ciutadella esperen amb ganes veure les obres que oferirà la nova edició.
– Com va néixer la idea d’aquest projecte?
- La primera edició, la del 2012, va començar amb la idea de després de la crisi del 2008 despertar una mica l’optimisme dels ciutadellencs. Ens ho vam plantejar com una edició per a aixecar somriures. Va sorgir també pel meu perfil, m’agrada molt l’art, l’art contemporani, i vaig pensar que aquest tipus d’intervencions encaixarien molt bé amb l’estil del centre de Ciutadella.
- Podries explicar, per als que no ho sàpiguen, en què consisteix el projecte de street art?
- El projecte de street art és senzillament mostrar art de forma molt clara, evident i popular perquè està al mig del carrer a la gent. Volem mostrar-ho amb una perspectiva que té més a veure amb les tècniques que provenen d’aquest art urbà, que ha anat evolucionant de forma molt ràpida i en creixent els darrers vint anys, i demostrar que no és un acte de vandalisme. Demostrar que és un art tan vàlid com el que hi pot haver dins qualsevol museu o galeria. Hi ha molts tipus i hi entren tots, des del més conceptual fins al més popular.
- Quina finalitat té, a més de la decorativa, aquesta iniciativa?
- L’objectiu no era només demostrar que es pot fer aquest tipus d’art als carrers i que és fàcil, ja que l’associació ja havia fet exposicions al carrer d’escultures i sempre acabaven fetes malbé a causa del vandalisme (sobretot dels caps de setmana); volíem veure una mica com reaccionaria la gent, si ho veuria com a art o com a vandalisme. Tot i que era un molt bon porjecte, al principi teniem dubtes de com funcionaria degut a les experiències que ens varem trobar amb les exposicions de carrer. Per sort, la gent ho va agafaar amb molta estima i ara, cada any, l’esperen i consideren aquest art urbà part de l’estiu. Aquest primer objectiu el vam aconseguir i l’altre era mobilitzar a la gent, animar-los a passejar, a mirar mostradors, consumir alguna cosa als bars… Era, bàsicament, per treure la gent de casa i que descobreixin racons nous de Ciutadella. Als Inicis tenia una finalitat molt clara, que encara es manté, que era agafar aquelles parts més deteriorades del poble (parets brutes o malpintades, bancs una mica deteriorats o despintats…). Crec que ha tingut un èxit suficient com perquè la gent, en lloc de fer fotografies a la catedral, un palau, es mercat o a les voltes, les faci a l’art que troben per tot el nucli històric. Estem aconseguint convertir aquelles típiques postals dels típics onuments de Ciutadella en altres que es centren en l’art que hi podem trobar i, gràcies a les xarxes socials, aquest art dona la volta al món. Així aconseguim que, fins i tot fora d’Espanya, es parla de Ciutadella, del street art… Enguany hi ha una novetat: la temàtica. Moltes obres tracten el tema de la Covid, però altres tracten també, per exemple, el resorgiment de la naturalesa. També hi ha temes més reivindicatius com els plàstics al mar o el feminisme.
- Quins artistes hi participen? Repeteix algun?
- Aquest any s’han apuntat més d’una trentena d’artistes. Cada any passa que d’aquesta llista n’hi ha alguns que, tot I que s’han apuntat, no acaben participant al projecte per un motiu o l’altre. Entre els participants d’aquest any podem trobar-hi en Luis Moreno, en Benja Requelme, na Margarita Espinosa, n’Àngels Verdaguer, One Craquer, na Gràcia Ribalaiga, Ivan Canet, Dani Benejam, en Francesc Pons, en Biel Barber, na Roser Piris, na Sara i na Judit Gorries, na Rita Mercadal… Tots els anys repeteix algun, enguany són en Luis Moreno, en Dani Benejam, n’Ivan Canet, en Francesc Pons, en Biel Barber, na Margarita Espinosa, na Gràcia Ribalaiga, etc. Una cosa curiosa d’aquesta edició és que si contam tots els participants, hi ha bastanta més presència femenina i també d’artistes de Llevant. Els artistes participants són tots de Menorca o bé tenen algun tipus de contacte amb l’illa, ens agrada que tingui aquest punt local. També s’han inclòs més tipus d’artistes i no només els típics de pinzell I cavallet, com dissenyadors o il·lustradors; ens agradaria que hi hagués més literatura, tot i que això encara no ho hem aconseguit.
- Com ha estat portar a terme tot aquest projecte després del confinament?
- Vam parlar-ne amb Ciutadella Antiga mitjançant una videoconferència. Quan va començar la quarantena ho vaig posar damunt la taula i la junta va aprovar-ho. Vaig començar a organitzar-ho tot i a parlar amb artistes. A mesura que la crisi sanitària va anar en augment, vam tornar a parlar-ho a la junta i vam veure el futur de l’associació tan negre que vam tirar la tovallola. Però abans de deixar-ho córrer, vam decidir passar la pilota a l’Ajuntament de Ciutadella i els vam explicar la situació. Finalment, l’Ajuntament ens va donar suport i tot va tirar envant amb la màxima normalitat possible.
- Creus que, degut a la situació, és una bona manera d’impulsar la feina dels artistes?
- Sí, com et deia abans, els artistes no són tots de cavallet, n’hi ha de molts de tipus. Crec que passen dues coses molt bones: una que l’artista participant que normalment està a casa seva davant l’ordinador o creant un llenç surt d’aquest esquema i els dona una perspectiva que no tenien i l’altra que avui dia que estem dins aquest esclavisme de les xarxes socials, és una bona forma de donar-se a conéixer i impulsar la seva feina.
- On podem trobar les obres?
- D’aquesta edició, de moment, hi ha cinc obres fetes: dues a la Plaça d’es Peix, una al Carrer de les Voltes, al carrer Portal d’Altruix, ara se n’està fent una al carrer Sant Joan, un altre a Santa Clara, a la Plaça Nova n’hi haurà un altre, a la Plaça Sant Pere… La idea d’enguany, si ens surt bé, és que cada obra tengui un codi QR que doni informació sobre l’obra i l’artista en qüestió i un mapa d’on trobar la resta d’obres.
- Si haguéssis de recomanar una obra, quina seria?
- És molt difícil però ara que no s’han fet totes les obres recomanaria les d’en Luis Moreno, són obres molt potents. Són una del Carrer de les Voltes, on ha convertit un passamans en un monopatí i, l’altra, un banc de la Plaça d’es Peix que s’ha convertit en una persiana per on mira una al·lota que porta posada una mascareta.
- Vols contar alguna dada, curiositat o anècdota del projecte de street art?
- La veritat és que n’hi ha bastantes. Durant la primera edició, un artista pintava la seva obra a la Plaça de ses Palmeres i la policia quasi el va arrestar pensant que era un acte de vandalisme, ja que el festival no estava tan popularitzat. En canvi, el cap de tres mesos, quan vam haver de retirar les obres, va passar la polícia i ens van tornar a cridar l’atenció perquè pensaven que no teníem permis, evidentment sense cap mala intenció. Degut a, entre altres coses, aquests dos petits incidents, vam poder apreciar l’evolució que havia fet el street art durant aquella primera edició. N’hi ha altres de molt divertides: un any va participar na Maria Llufriu i va tenir una idea d’aquelles que de primeres semblen una mica disparatades, posar orelles a les parets. Vam anar a comprar 25 o 30 orelles de silicona, les vam pintar de blanc i les vam aferrar a les parets dels carrers. Va ser molt divertit posar-les i vam riure molt.
