Encara que sabem que a Menorca vivim amb una millor qualitat de vida que moltes altres parts d’aquest món, per l’entorn que ens envolta, les dimensions de la nostra illa, la poca contaminació ambiental, la manera de fer del caràcter illenc, o la proximitat de les relacions personals (de família o amics); tot i així, la vida és més complicada que temps enrere, en que semblava més calmada. Les petites coses que fem a la vida sembla que se’ns han “tornat” complicades, difícils de fer i el desenvolupament de la tecnologia especialment en el terreny de les comunicacions contribueixen també a augmentar els nostres nivells d’estrès i tensió.
En realitat vivim actuant de la manera que pensem, sentim, interpretem. És en el regne del subconscient i inconscient on rau la base normal o anormal de la personalitat psíquica de l’individu. Depèn de la qualitat de la nostra ment, vivim conscients, o vivim de manera automàtica sense consciència, o simplement sobrevivim a les circumstàncies o condicionants que tenim davant.
TRES ASPECTES DE LA TENSIÓ
Des de que ens llevem acumulem tensions inconscientment. Existeix una tensió natural (la base de la supervivència) que es la que ens ha fet deixar el nomadisme, cultivar la terra, construir cases o barraques per establir-nos a un indret, desenvolupar una població que entre tots es generés allò necessari per aquella tribu humana.
Ara bé, hi ha també altres tipus o aspectes de la tensió que es pot manifestar en nosaltres, concretament tres que ens afecten molt:
LA TENSIÓ FÍSICA: Relacionada amb el cos, el sistema nerviós i els desequilibris endocrins.
LA TENSIÓ MENTAL: Prové de la excessiva activitat mental, l’acumulació de les experiències diàries que s’enregistren en el subconscient i afecten el nostre comportament (maneres de fer, d’actuar o reaccionar) en nosaltres mateixos i en relació els altres.
LA TENSIÓ EMOCIONAL: Prové de les diferents experiències vitals vinculades a la dualitat (dolor/plaer, alegria/tristesa, por/confiança). Aquestes ens consta molt de reconèixer i de deixar-les anar a nivell conscient; tampoc és possible alliberar-les en el somni ordinari o en una estona de descans.
Ens caldria dedicar-nos un temps cada dia per deixar-les anar conscientment, practicar tècniques de relaxació profundes, per tal d’aprendre a gestionar les emocions i que aquestes tan sols succeeixin però no es quedin en un pòsit dins el nostre sistema.
Si t’interessa saber més d’aquesta secció la trobaràs a l’edició en paper del Setmanari El Iris. Si et vols fer subscriptor, ens pots trucar al número de tèlèfon 971 38 29 20 i t’informarem
