L’acte va començar amb la benvinguda per part del coordinador de Més per Menorca, Damià Moll, agraint la participació de la periodista, Mònica Terribas, i l’assistència de tot el públic.
A continuació, la vicepresidenta del Consell Insular i portaveu del grup Més per Menorca, Maite Salord, va introduir la tertúlia fent un resum biogràfic de l’àmplia trajectòria professional de Terribas. Salord: “Hem viscut i vivim dies complicats on la malaltia ja té nom i llinatges de persones conegudes i estimades. Aquesta pandèmia ens ha fet adonar de la fragilitat humana i ha romput totes les nostres rutines”.
Així va començar l’acte, abans que Mònica Terribas endinsés el públic dins un nigul de qüestions que l’ésser humà s’hauria de plantejar de cara al futur. Reflexions des de la perspectiva més honesta i sincera, repassant els engranatges que ens mouen com a societat i que molts cops no ens han funcionat.
Un dels pilars que va voler destacar Terribas és la necessària cooperació entre les persones, enfront de la competitivitat que des de molt petits és present a les nostres vides. Competitivitat per ser els millors, per guanyar, per treure les millors notes, per treure els millors titulars com a periodista, etc. En situacions extremes com la que ara estem vivint, el valor de la cooperació, de la solidaritat i col·laboració, s’ha demostrat fonamental.
Una altra de les reflexions va girar entorn de les conseqüències socioeconòmiques de la pandèmia, com afecta i a qui afecta. La conclusió evident és que la desigualtat econòmica és també un factor que agreuja les possibilitats de contraure la malaltia. Els barris amb una situació socioeconòmica més feble es veuen i es veuran més perjudicats que els barris més benestants, per tant, la pandèmia ha posat de manifest, una vegada més, la injustícia de la nostra estructura social.
El poder i la governança també van ser un dels plats forts de la vesprada. “Som conscients de a qui delegam la nostra vida?” Així va introduir un tema controvertit tot tenint en compte com s’ha viscut la pandèmia en termes de gestió per part de les administracions i com s’han vist minvades les nostres llibertats per controlar el pas de la malaltia: “Quan hem tingut llibertat l’hem sabuda exercir?”.
També el ball de xifres diàries relacionades amb els casos de defuncions i noves infeccions obre la porta al dubte de si se’ns ha informat amb sinceritat per part de les institucions. Terribas lamenta: “Vaig haver de demanar disculpes tots els matins perquè les xifres aportades no quadraven”.
I com no podia ser d’altra manera, Mònica Terribas, ens va parlar dels mitjans de comunicació, del seu deure de servei públic, de les pressions que pateixen, de la dictadura de les audiències, tot deixant ben clar el compromís que els professionals haurien de tenir amb la veritat per sobre d’altres interessos.
La xerrada també va deixar espai per a la participació del públic que va tenir l’oportunitat de demanar a Terribas la seva visió sobre temes determinats o encetar noves reflexions per a la resta d’assistents.
