És molta la gent que passa les seves vacances, o part d’elles, a Menorca i diu allò de “és un paradís, em quedaria a viure”; deuen imaginar-se aquí, de cala en cala, ociosos i bronzejats, dins un etern estiu. Però si em pregunten a mi sempre els dic el mateix: s’ha de passar un hivern a l’illa i després, només llavors, serà una veritable història d’amor.
El mateix passa amb les relacions, segons el meu parer: pot haver-hi un enamorament sobtat, un sentir que el temps s’atura, que el cor ens fa un bot i que tot el cos ens tremola; ens ruboritzem, no podem expressar amb paraules què sentim al veure a aquella persona a la que mirem de manera molt diferent a com ho fem amb la resta del món. Però un cop marxa l’enamorament (que segons diuen sol ser cap als 6 o 8 mesos) la relació entra dins una nova fase que resulta ser tota una prova de foc, i no diguem quan aquesta coincideix amb compartir llar, i convivència.
Imaginar-nos dins un anunci d’Ikea on som feliços triant mobles, provant matalassos i omplint un carro amb objectes de decoració per a fer del nostre nou piset en comú un niu d’amor pot semblar una imatge preciosa, de pel·lícula romàntica on la Jennifer Aniston i el Ryan Gosling semblen envoltats d’una aura de felicitat eterna, però els dies passen i la convivència ens apropa més al Jack Nicholson i la Helen Hunt en Mejor Imposible.
A mi m’agrada esmorzar al poquet d’haver sortit del llit, m’agraden els esmorzars amb calma i faig d’ells un moment durant el que visualitzo el meu nou dia, tu ets de prendre un cafè mentre busques les claus que sempre deixes a llocs impensables i rondines perquè, una vegada més, arribaràs tard a la feina. No li dones importància a si els coixins estan així o aixà i jo… jo semblo embogir si no estan mil·limètricament col·locats.
Una parella és capaç de tot, o quasi, si va llimant el dia a dia i coses tan banals com deixar oberta o tancada la tapa de la tassa del vàter, pensar que a l’altre li encanta arribar a casa, descalçar-se, posar-se còmode i prendre una cervesa ben fresca a l’estiu i un té verd amb gingebre al hivern, o triar una peli per a fer la migdiada sabent que ell s’adormirà al poc d’haver començat i sentir pau i tendresa mentre la seva respiració suau ens fa somriure, resulten senzilles. Passem d’estar enamorats a sentir amor.
Les primeres nits en les que costa dormir perquè sents tal felicitat observant com l’altre ho fa, aquell compartir llit i un univers d’intimitat en el que res més importa, i la vergonya dels primers petons amb gust a l’alè del matí deixen pas a una normalitat que entenem com a voler ser confidents i sentir que tot està en pau perquè de manera voluntària, al despertar, cada dia ens triem.
Com passar un primer hivern a Menorca i voler passar-ne més, una relació també té dies de tramuntana, però amb els anys entenem que si abandonem a la primera dificultat, aquí no era.
