Les zínnies són plantes de fulles alveolades i amb flors molt vistoses del gènere Zínnia. És reconeguda com una planta de flor antiga i acoloria el pati de la casa dels meus avis ubicada al barri del Ranxo. Els meus avantpassats gaudien de les seves flors durant els mesos d’estiu de finals dels anys quaranta.
La meva mare recorda que posteriorment les zínnies es van substituir per un roser i diferents arbres: un del gènere Ficus, un pavier i dos baladres. Amb el temps i l’acompanyament estacional, els jardins prenen diferents formes com a expressió de la creativitat de cadascú. I així, van variant.
Però bé, aquest article no tracta de la cronologia del pati, sinó del retrobament amb les zínnies i la seva observació. Entendre com es relacionen amb el medi dona lloc a una visió humana i filosòfica per trobar l’equilibri dins un dia a dia de canvis i esdeveniments turbulents.
El contacte intens amb la natura, conèixer-la i tenir-ne cura forma part de moltes persones. No tothom és inconscient i embruta el medi, molts apreciam la seva existència perquè sabem que ens dona la vida: sana, inspira i harmonitza.
La natura bufa com un corrent curatiu perquè l’ànima humana, com la del riu, no quedi estancada. I així el riu, meandre rere meandre, flueix cabalós.
La preservació i l’equilibri amb la natura com a veneració de l’existència humana dona lloc a la meva filosofia de vida i forma de treballar amb alumnes i pacients. També és la protagonista de la meva recuperació. A continuació explicaré part de la meva filosofia de vida des de la veu de les zínnies del pati de la casa del Ranxo.
Abans, però, una breu descripció d’aquesta espècie: Les zínnies creixen altes i espesses després de sembrar-ne les llavors sota un pam de terra. Amb una mica d’aigua cada dia, elles deixen veure la seva presència durant juliol, agost i setembre. Les flors són de colors diferents, unes tenen la corol·la espessa i densa, altres són més senzilles, amb menys nombre de pètals. No fan olor, amb tija i fulles d’un verd intens i aspres al tacte. Els estams són grans i poblats, diàriament pol·linitzats per grans abelles d’ales fermes i cos vellutat, amb potes ben ancorades al centre de la flor.
I elles, sense veu, deixen anar el seu missatge:
«Totes buscam la llum i podem formar poblacions avingudes. La que creix en un angle determinat deixa espai perquè creixi una altra flor al seu costat, sense tapar-la. Cadascuna aprofita uns rajos de llum per florir, sabent que són els necessaris i suficients. Aquell espai és sempre el millor perquè és del que disposam, i a vegades és l’únic. Per tant, no tenim gelosia, ni enveja, ni cap sentiment de mancança.
Com la llum inesgotable que arriba a cada flor, també hi ha tants talents com persones, tanta riquesa com humanitat. Les persones s’han d’ocupar de desenvolupar els seus talents i no envejar els dels altres, perquè totes i cadascuna d’elles posseeixen riquesa. Si us fixau en els dels altres, no trobareu els vostres per explorar i cultivar.»
Les zínnies creixen sanes amb aigua i no amb alcohol. Floreixen en ambients sans i no contaminats. Són apreciades per la puresa de cadascuna i no per la seva toxicitat. Estan immòbils perquè així obtenen el màxim creixement. Gaudeixen al seu lloc perquè qui les ha fet créixer també ho fa. Elles ensenyen a qui vol aprendre i flueixen si es donen totes les condicions esmentades anteriorment.
Elles viuen i donen vida si flueixen amb el seu estat de salut.
Les zínnies, són mestres Flowing Health.
Pots seguir a Carolina Torres al seu instagram: @carolinatorres.live
