ACN Madrid .- El govern espanyol no ha aconseguit aquest dijous convalidar el decret de romanents dels ajuntaments, que ha topat amb el ‘no’ del PP, Cs, Vox, ERC, JxCAT, CUP, PNB, Bildu, Compromís, BNG, i CC. PSOE i Podem s’han quedat sols defensant el que la ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero, ha definit com un “mecanisme voluntari” que és “l’única” via perquè els ajuntaments puguin accedir als seus propis superàvits. Segons Montero “no té sentit” que el Congrés hagi furtat als alcaldes decidir si els interessa o no acollir-s‘hi.
El decret de romanents dels ajuntaments establia un sistema que permetia que els consistoris accedissin a 5.000 MEUR dels seus propis superàvits a canvi de cedir a l’Estat la resta dels seus estalvis durant un termini de 10 anys a partir del 2022.
Podem finalment ha votat a favor després d’assolir un acord amb l’executiu espanyol perquè el 60% del fons de 5.000 MEUR, és a dir 3.000, es repartissin amb criteris poblacionals.
Des de la tribuna la ministra d’Hisenda ha insistit que el govern espanyol posava en marxa d’aquesta manera “l’únic” mecanisme de què disposa perquè i ha negat taxativament que l’executiu necessiti els diners dels ajuntaments perquè té accés als mercats per rebre diners amb interès negatiu.
“Els que parlen de furt, de confiscació i en paraules gruixudes l’únic que persegueixen com sempre és el desgast pel desgast, fer inútil la política” i per tant “no s’hi pot comptar”. “Portar els romanents a disposició dels ajuntaments és un intent d’ajudar per part d’aquest executiu”, ha dit.
Pocs minuts abans de l’inici de la sessió el PNB ja ha anunciat el seu ‘no’ perquè “les converses mantingudes amb el govern no han estat suficients per superar les diferències preexistents”. Fonts del ministeri d’Hisenda admetien abans del debat que l’executiu perdria aquesta votació. “Hem negociat fins l’últim minut, però no podem oferir més”.
El decret ha rebut dures crítiques per part dels partits de l’oposició, començant pel PP que l’ha definit com un text “pervers i discriminatori”, en paraules del diputat Antonio González Terol. “No ens demanin que blanquegem amb el nostre suport la traïció als alcaldes”, ha afirmat.
Montero ha volgut rebatre els arguments del PP. Ha pres la paraula per recordar que va ser el PP qui va aprovar la llei d’estabilitat pressupostària i “va impedir durant una dècada que els ajuntaments utilitzin els seus romanents”.
El diputat de la CUP Albert Botrán també ha criticat el decret i ha emplaçat el govern a fer marxa enrere en la reforma de l’article 135 de la Constitució sobre la regla de despesa. Bildu s’ha expressat en una direcció semblant i ha demanat modificar la llei d’estabilitat pressupostària.
El PNB ha justificat el ‘no’ del seu partit conta un decret que al seu entendre envaeix les competències de les diputacions forals. “Les presses no són bones conselleres”, ha advertit la diputada Idoia Sagastizabal, que ha lamentat que el govern espanyol hagi intentat imposar el decret sense prou negociació.
La diputada de Cs María Carmen Martínez ha afirmat que el decret no respon a les “necessitats reals” dels ajuntaments ni als problemes econòmics dels ciutadans. En tot cas ha afirmat que la seva formació estén la mà al govern espanyol per trobar una altra fórmula en el futur.
El diputat del grup de JxCAT Ferran Bel ha emplaçat la ministra Montero a tenir en compte les propostes que li ha fet arribar el seu grup, com repartir els 5.000 MEUR entre tots els ajuntaments independentment de la seva situació financera. “Escoltin, perquè hi ha propostes”, ha afirmat.
ERC tampoc ha donat suport a la iniciativa. El diputat Joan Margall ha retret a Montero que no hagi estat capaç de consensuar una solució per desbloquejar els 21.000 MEUR dels ajuntaments que estan als comptes dels bancs. Li ha retret que hagi optat per les “receptes clàssiques” de la “recentralització i l’austeritat”.
El diputat de Podem Txema Guijarro ha admès tensions al seu propi grup sobre aquest decret, però ha retret al PP que s’hagi negat a negociar solucions.
Vox, per la seva banda, ha afirmat que el decret és un “cop al municipalisme” perquè “atempta” contra el principi d’autonomia dels ajuntaments.
