“Ben arribats a la secció Crea Benestar Enteneu que tot el que jo escrigui aquí serà informació des de la visió del món iòguic, que podeu emprar de manera complementària per tal de crear o augmentar la vostra qualitat de vida. Sempre però consultant el vostre metge i en cap cas s’hagi de deixar de banda qualsevol indicació mèdica, així com tampoc la deixar la presa de medicaments prescrits.” Mariona GirijA.
En els darrers articles hem fet referència a la creació d’un nou paradigma, una nova manera de fer, de viure una nova experiència. L’ésser humà està cercant noves vies de fer, de sentir, de reconeixes, de redissenyar-se com viure millor. En aquest procés de canvi hi ha alguns aspectes interns de la persona, mental, emocionals i espirituals que estan requerint una revisió en l’home modern, ja que ens adonem que no ens serveix el vell model com a patró de vida, si més no des del meu punt de vista.
A falta d’un sentiment religiós vinculat a la fe, a la descreença en una gran part de la població, des de la psicologia moderna així com també des de les ciències de la salut fa estona que han detectat que hi ha altres camins per arribar a la part més profunda del ésser humà. I és en aquest espai profund on es pot elaborar un procés de consciència i transformació, i aquest trànsit moltes vegades es determinat per una experiència profunda de perdó (envers un mateix o altre persona o situació). Si es que l’individu ho requereix i sent que vol o necessita un canvi, de perspectiva, de generar una nova manera de viure amb sí mateix i de retruc amb els altres, ens caldrà crear una millor qualitat de pensament, paraula i acció, i això depèn només d’un mateix i de la força de voluntat en realitzar-ho, indistintament d’on vingui cadascú.
Acollir la vida tal ens ha estat donada, valorar-la i agrair-la és potser un dels primers passos que la persona pot fer per tal de viure les diferents circumstàncies vitals amb serenitat. Quan diem agrair-la, o bé valorar la vida que ens han ofert els nostres progenitors no fa referència a una actitud de resignació, sinó de presa de consciència i d’assumir una responsabilitat personal de la pròpia existència. Inclús en aquells casos que les situacions i circumstàncies no han estat favorables; ja que molt sovint la persona que prové d’un camí vital conflictiu, dificultós, viu en una situació estancada, amb una actitud de víctima al llarg de la seva vida, la qual li genera una situació cíclica en la que es repeteixen patrons desestabilitzadors constants. Des d’aquesta perspectiva resulta difícil transformar.
Permeteu-me un incís, ara que venim d’uns dies que socialment, en siguem partícips o no, s’ha connectat amb el procés de la Pasqua. El terme Pascua prové del llatí páscae , que a la vegada prové del grec πάσχα (pasjua), d’una adaptació de l’hebreu פסח (pésaj), que significa “pas” o “salt”. A nivell inconscient hi ha un fil que des d’aquest necessari “nou temps” de reflexió, que ens invita a una nova visió i concepció de la vida, “del desprendre’ns de la vella llevadura per ser una nova massa, ja que som com el pa sense llevadura”, com diria aquell apòstol…No vull entrar en altre comentari reflexiu del com es troba aquesta societat actual, en diferència a l’activitat religiosa cristiana de fa uns temps era ben bé en alça, i de com ara la figura de Crist en la nostra actualitat ha estat més aviat difosa, desintegrada aquella vella manera.
Si agafem la bona actitud de transformar les accions velles doloroses, els rols negatius antics que no han funcionat i que han creat patiment a l’ésser humà, i aquestes accions i valors siguin substituïts per una nova “llevadura” per crear nous aliments “vitals-emocionals- espirituals”, serà el nostre canvi de paradigma en relació i acció directe de la nostra societat actual.
En aquest procés de canvi estacional, en aquest moment en què alhora celebrem l’equinocci de primavera, que simbolitza un moment de Re-naixement, que ho veiem en la naturalesa, en el com s’allarga el dia i que ho fem evident amb el canvi d’hora, us faig referència a una nova manera de concebre el perdó. El perdó viscut fora del què habitualment s’ha associat a la tradició religiosa, sinó el perdó com el desenvolupament d’una habilitat personal i social que es capaç de modificar profundament les emocions i pensaments, tant per un mateix com per els altres. El perdó es un bàlsam real i autèntic que crea unes condicions per un apropament positiu a la vida i que ens permet a un alt nivell de salut i benestar, ara bé, cal la experiència del “donar-se” en el procés del perdó amb profunditat.
Si anéssim a la etimologia del perdó, del per-donare, veuríem que perdonar, implica: donar-se, entregar-se; o per-donare de don (d’oferir el don: el potencial del do personal). El perdó des d’aquest context ens equilibra el cos, la ment i l’esperit, permetent-nos reconquistar la confiança amb un mateix, restablir les relacions interrompudes i establir nous cercles, personals, inclús culturals i social-polítics, degut a les seves implicacions sobre el benestar i l’equilibri de la persona.
Quan parlem de “perdonar”, no fem referència a un acte puntual, aquell que diem “demana perdó o perdona” en el context dels fillets que han de fer al seu germà, o aquell company de classe quan han “fet-actuat” d’una manera que ha creat mal-dolor. Sinó que fem referència al verb, i a una acció en gerundi. El procés de perdó profund, en el que aquell qui perdona de veritat arriba a una condició en la qual es sent plenament feliç, infinitament agraït, ple d’amor incondicional (de veritat i no de paraula) i sobretot independentment dels esdeveniments externs. Si un d’aquests tres components manca, ens indicaria que no hem viscut el perdó de manera completa i autènticament.
Per aquest procés profund del perdó ens caldria viure un procés ben definit i constituït per diferents fases o etapes. Poder reconèixer la polaritat entre Tu/Jo, e integrar-lo (com la ombra) d’ una part d’un mateix; quan un s’adona de que allò que li han dit, fet és per ignorància, per què no ha conegut cap altre manera de fer, d’actuar, de comunicar-se tot el dolor es dissolt, es transforma en gratitud per l’aprenentatge que aquest procés li ha causat. Massa sovint l’individu modern està tant ocupat en preocupar-se en aspectes materials, del fer, del tenir, que s’oblida de l’existència vital que se li esfuma en cada instant sense adonar-se’n. Encara que ens pugui semblar estrany, quan un es familiaritza amb l’actitud davant la vida de viure-la amb gratitud, tant els esdeveniments agradables com desagradables perden força, per què s’integren, es fonen, es fan Un amb un mateix. Aquest procés de passar de la dualitat dolorosa a l’alliberació ens pot convenir iniciar-lo provablement de la mà d’una guia o una inspiració, nosaltres fem referència al material que esta difonen la escola internacional del perdó.
Poder alliberar la energia que ha quedat bloquejada en el cos físic, mental o emocional és un altre dels aspectes vitals per aquest procés profund. La capacitat que es potencia al veure com es pot transformar el patiment amb amor, o un problema en un recurs i esdevingui un camí d’aprenentatge per evolucionar és excel·lent per a la millora de la nostra qualitat de vida, en tots els aspectes. Veure com tot està interconnectat, adonar- se que la felicitat i la realització d’un mateix i dels altres genera un benefici global i aquest és un reflex de com tenim el potencial per a transformar, modificar els propis pensaments, que alhora generarà noves conductes, accions equilibrades i serenes envers un mateix i els altres, crea una societat nova, veurem en l’altre com un mirall de benestar i joia.
Aquest és el millor procés de reconeixement i Co-creació que tenim per a Con-viure des del centre del cor i traspassar el límit tu/jo, teu/meu. Viure més des del Ser i menys en la voluntat del poder de tenir. Anar més enllà del conegut fins avui i dirigir-se en l’interior, experimentar-se des de la Unitat, del U en el U. La ciència de la felicitat, que assenyala en Daniel Lumera, en els 7 passos del perdó, es simbòlicament des del nostre punt de vista com el grafeno, el qual ja s’està descobrint científicament com regenera les cèl·lules cancerígenes, les patologies cardíaques, els problemes d’intolerància alimentària, com tantes malalties d’ordre disfuncional i de degeneració auto-immune…Prendre’s voluntariàriament la responsabilitat de transformar i millor la seva qualitat de vida és el nou camí de l’Auto-realització, de la connexió amb el Tot U. Viure i Crear Benestar es 100% Responsabilitat pròpia. Us invitem a reflexionar-hi i a portar-ho a la pràctica seguidament. El símbol del Ou tant extens com a símbol de fertilitat, i que alhora coincideix aquest any amb la Pasqua i la primavera en el nostre hemisferi nord ens estableixi a una estació fèrtil per excel·lència i s’evidenciï en aquest nou establiment de les oficines d’El Iris en el carrer Mallorca, d’un nou propòsit per la nostra Ciutadella de Menorca.
Mariona GirijA
