La presència de l’Orde franciscana a Mallorca es produí arran de la Conquesta. Sembla ser que els primers franciscans arribats a Mallorca s’ubicaren en un hort prop de la Porta de l’Esvaïdor de Ciutat (Porta de l’Esvaïdor o Porta Pintada), pròxim al monestir de Santa Maria de Bellpuig dels frares premostratencs, els quals havien abandonat aquell lloc (1232) per establir-se al convent de Bellpuig (Artà).
Una donació feta per Jaume I d’un riat (hort) i d’una saboneria musulmana, el 1238, pareix que va permetre el frares franciscans ampliar l’hort i començar a construir el primer convent de framenors, encara que aquest no seria el seu emplaçament definitiu, ja que l’any 1278 permutaren el seu monestir amb la residència de les monges agustines de la plaça del Mercat. Però la seva presència en el nou emplaçament fou molt curta, ja que pareix que dos anys abans havien començat les obres del monestir definitiu situat a la l’actual plaça de S. Francesc.
L’arribada de les monges menoretes a Ciutat de Mallorca fou més tardana. Les germanes franciscanes arribaren a Mallorca el 1256, i procedien del convent de Santa Mª de Tarragona, encapçalades per Sor Catalina (de la qual desconeixem el seu llinatge).
Pel seu establiment a Mallorca, les franciscanes havien d’obtenir el permís reial i l’autorització papal per poder fundar un monestir. I la Carta de Franquesa, atorgada als mallorquins pel monarca Jaume I, el 1 de març de 1230, prohibia la compra o la venda de propietats urbanes o rurals a nobles i eclesiàstics a terceres persones.
Malgrat tot, l’abadessa Sor Catalina va gestionar la compra d’unes cases, un bany, hort i l’ús de l’aqüeducte, conegut com de Setine, de propietat del noble Bernat de Santa Eugènia, per la quantitat de 2.000 alfonsins d’or bo i fi e de bon pes.
D’una part el rei Jaume I va afavorir la fundació, autoritzant la venda dels terrenys que Bernat de Santa Eugènia havia obtingut del seu oncle Nunyo Sanç, mort el 1241, i va prometre a la abadessa que a la capital illenca no es podria edificar cap altre monestir de l’Orde franciscana. Mentre que el Papa Innocenci IV va donar el permís per assentar-se a Mallorca.
L’acta de lliurament de la venda es féu a Girona (12 de setembre de 1257), mentre que el papa Alexandre IV, escrivia al bisbe de Mallorca (4 de març de 1256) perquè beneís la primera pedra del nou convent.
