El descens de l’activitat turística experimentat durant les últimes setmanes a les Illes Balears ha suposat un retrocés en termes laborals. Durant el mes de setembre, 10.730 persones van tornar als ERTO, la qual cosa suposa una ruptura del procés de desescalada. Així, de les 151.658 persones que a la fi del mes de maig es trobaven dins d’un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació, 82.127, un 54%, ja han tornat als seus llocs de treball. Així ho ha explicat aquest divendres en roda de premsa el director de Model Econòmic i Ocupació, Llorenç Pou.
De les 69.531 persones que encara avui es troben protegides per un ERTO, el 80,2% estan a Mallorca, el 5,8% a Menorca, el 12,5% a Eivissa i el 0,5% a Formentera.
Si bé és cert que més de la meitat dels treballadors i treballadores s’han incorporat ja al seu lloc de treball, Pou ha recordat que es tracta d’una incorporació a l’activitat més lenta que a la resta de l’Estat espanyol. També ha afirmat que des de mitjan agost, l’activitat turística no ha continuat la senda de reactivació prevista, degut principalment a les dificultats sanitàries que travessa Europa i també Espanya. Una situació que ha afectat decisivament l’activitat turística i que ha tingut la seva repercussió en l’ocupació.
Davant aquesta realitat, el director general ha posat en valor l’existència de la figura dels ERTO, que ha definit com a “imprescindible” en aquests moments, i ha destacat també el recent acord aconseguit aquesta mateixa setmana que servirà per a continuar protegint els treballadors i treballadores de les Illes Balears. Inclosos els prop de 85.000 fixos discontinus que exerceixen el seu treball en l’arxipèlag, que cobraran una prestació nova i extraordinària fins al 31 de gener de 2021.
En aquest sentit, Pou ha reivindicat la necessitat de mantenir aquesta mesura de protecció activa “tot el temps que sigui necessari”, així com definir altres mesures de protecció per a les persones treballadores i les empreses. El director general ha valorat molt positivament l’acord d’aquesta setmana i encara que ha reconegut que no és descartable que continuï incrementant-se el nombre de treballadors en ERTE, “seguiran protegits fins a 2021 gràcies a l’escut aprovat en els últims dies”.
L’AFILIACIÓ REPUNTA
L’afiliació del mes de setembre, amb 500.077 persones, va descendir lleugerament respecte de la registrada a l’agost, concretament va caure en 13.258 persones, un 2,59%. Si bé es tracta d’un descens suau, que contrasta amb la tendència estatal, que registra un 0,45% d’increment intermensual de l’afiliació, cal tenir en compte que a diferència d’altres moments de crisis anteriors, el mes de setembre manté un nivell de cotització bastant elevat.
No obstant això, les afiliacions han caigut de manera més pronunciada a nivell interanual. Respecte del mateix mes de l’any passat, al setembre ha caigut l’afiliació un 13%, deixant les Illes Balears com la Comunitat on més cau el registre de tot l’Estat. De fet, la mitjana estatal registrada mostra una caiguda del 2,31%, més de deu punts percentuals menys. Això s’explica per l’elevat pes del turisme en l’economia de les Illes i, per tant, per l’impacte que la limitació de moviments està tenint en el mercat laboral de l’Arxipèlag.
ATUR
Durant el mes de setembre va haver-hi a les Illes 77.112 persones en atur, la qual cosa suposa un increment de 3.359 persones més que a l’agost (+4,55%). A nivell interanual, l’atur s’incrementa un 90,6%, molt per sobre de la mitjana estatal (22,6%), degut sobretot a la no contractació de treballadors temporals per la paralització de l’activitat turística, una realitat “molt preocupant”.
Són xifres “elevadíssimes per a un mes de setembre”, segons Llorenç Pou, qui també ha recordat que la figura dels ERTO ha funcionat com a mecanisme de protecció, ja que “permet mantenir als treballadors fixos discontinus i tota l’ocupació indefinida”, protegint-los amb una prestació.
A més, la taxa d’atur de les Illes Balears és del 13,6%, per sota de la taxa nacional, que se situa en el 16,6%. Finalment, la taxa de cobertura arriba al 36% i 48.991 autònoms i autònomes han rebut durant aquests mesos la prestació extraordinària per cessament d’activitat que va aprovar el govern central per a fer front a la parada de l’economia.
