Els pols de la Terra no coincideixen i, a més a més, el pol magnètic de la Terra es mou cap a Rússia.
Des del segle IV s’empren brúixoles per detectar la posició del Nord de la Terra.
El 1269 es va descobrir que els imants tenen dos pols, als quals es van donar els noms NORD i SUD i que pols iguals es repel·leixen i pols diferents s’atreuen.
Els dos pols de l’imant atreuen el ferro i podem visualitzar el camp magnètic d’un imant amb llimadures de ferro. Es visualitzen unes línies. Aquestes línies mostren la direcció en que s’orienta una brúixola en cada punt.
La intensitat del camp magnètic es considera una magnitud vectorial que té la direcció d’aquestes línies i el sentit que va de nord a sud per fora de l’imant. La unitat emprada actualment per mesurar la intensitat d’una camp es diu Tesla (T). El camp magnètic de la Terra a la superfície és de l’ordre de 0,4 microtesles = 0,4 μT = 4 · 10-7 T (depèn del lloc).
El pol Nord Geogràfic és el punt al voltant del qual gira la Terra, en canvi el pol nord magnètic és el punt on d’on surten les línies del camp magnètic de Terra. I que atreu la punta sud d’un brúixola.
Quan el pol nord de la brúixola s’orienta cap el pol nord de la Terra ens indica que prop del pol nord geogràfic hi ha el pol sud magnètic.
Són fenòmens diferents i no coincideixen. Aquest any la diferència és mínima i a partir d’ara es tornaran a separar ja que el pol es mou cap a Rússia uns 50 km cada any.
El camp magnètic de la Terra és provocat pel nucli de ferro de la Terra. Hi ha hagut èpoques en que la polaritat magnètica estava invertida respecte a la que te ara.
Al voltant d’un fil per on passa corrent elèctric hi ha també un camp magnètic.
En el cas d’un fil recte les línies de camp són cercles. No hi ha pols, però al voltant seu una brúixola s’orienta seguint les línies. Ho va descobrir Oersted l’any 1819.
En el cas del fil en forma d’anell es forma una electroimant on cada cara és un pol. Si es posa un nucli de ferro dins l’anell o millor un conjunt d’espires l’imant format serà de major intensitat.
Els imants poden provocar forces sobre partícules amb una càrrega elèctrica, però no sempre. Aquesta força es calcula amb la llei de Lorentz.
Si la partícula no es mou no hi ha cap força.
Si la partícula es mou amb velocitat (v) de la mateixa direcció del camp magnètic (B) tampoc actua cap forma.
Si la partícula es mou en qualsevol altre direcció sí que hi haurà força. La força sempre serà perpendicular al camp i a la velocitat. L’imant no atrau ni repel·leix la partícula, la desvia.
El moviment de partícules amb càrrega en el camp magnètic de la Terra és la causa de les aurores boreals.
L’estudi de les trajectòries ha permès fer càlculs importants de física.
I, fins i tot, es podia controlar el moviment dels electrons que formen els rajos catòdics per dibuixar les imatges dels antics televisors de tub.
