Pluma és el projecte que tenen en comú Sandra Lucena i Tània Aguilera. Darrerament el seu nom, el del projecte i el d’elles, ja sigui individual o conjuntament, està present a diferents programacions. Concerts al carrer, bars, iniciatives culturals, inclús al Teatre Principal de Maó, on van poder compartir escenari amb la companyia de l’ Àfrica Brau.
Sandra Lucena va arribar a Menorca fa 15 anys, amb la intenció de trobar feina com a ballarina, feina que encara conserva. Es dedica a fer espectacles en hotels, entre altres moltes coses. Va estudiar flamenc i dansa al Conservatori, així com a història de l’art, teatre, dansa contemporània, i toca percussió des de que té ús de raó, com ella mateixa explica. Tània Aguilera porta a l’illa 11 anys. Va estudiar educació social, tot i que ara no s’hi dedica. Ella diu ser una somiadora, i enamorada de la vida malgrat de vegades dolgui. Fins ara escrivia només per a ella i pel seu entorn, fins que al 2018, gràcies a la lliga poètica, Poetry Slam, celebrada a Sa Sínia, totes dues es van conèixer i sorgí la idea de fer quelcom juntes.
-Com va néixer Pluma, aquest projecte de recent existència, però que està tan present dins el món cultural de Menorca?
-Nosaltres, explica na Tània, ens vam conèixer al 2018, a la primera edició que es feia aquí, a Menorca, de la Poetry Slam. Jo som la presidenta i na Sandra va ser la guanyadora. Poder acompanyar-la a les diferents fases fins a arribar a la final, compartir viatges, experiències, intercanviar inquietuds… va fer créixer una complicitat i intimitat que ha acabat en Pluma.
-Sandra, com va ser l’experiència de guanyar la primera edició de la Poetry Slam i arribar a la final del campionat d’Espanya?
–Va ser la bomba! Jo no m’ho podia creure, no m’ho havia ni imaginat. Segons anava avançant i passant diferents fases, acabar 4a al campionat nacional!! Sempre he escrit, com fan moltes persones, per a ordenar idees, veure les coses més clares, per a mi mateixa. Mica en mica ho vaig començar a compartir, va arribar un dia que ho vaig quadrar amb la música, era rap, en un primer moment. Des de joveneta he tingut relació amb aquest estil musical, però sempre com a espectadora. La meva idea ha estat fer-li un volt de rosca, tot jugant amb la manera de fragmentar les paraules i jugar amb la rítmica, acompanyat de música.
-Tània, dius que va ser arran d’aquests viatges compartits que el vostre projecte en comú, Pluma, va veure la llum.
-Sí, ens coneixíem de vista. Però al compartir, sobretot la nostra estada a Madrid durant la final de lliga poètica, jo vaig anar obrint-me. Fins aleshores jo cantava per a mi, la guitarra sempre l’he tocada, però som autodidacta. Enviava cançons inventades a dues amigues meves, per whatsapp, ho tenia amagat. M’agrada el món audiovisual, musical, poètic. Fa dos anys i mig vaig tenir un parell de contactes amb la mort, d’aquells que et fan adonar-te que la vida és fràgil, i curta. I he optat per no amagar-me, això em fa molt feliç, i lliure. Na Sandra va escoltar algunes coses meves i així va néixer Pluma, gràcies a l’admiració que jo tinc per ella, i ella per mi.
-Com definiu Pluma, què feu?
-Amb Pluma fem un viatge; la poesia, el teatre, la dansa, el rap, el cante, la guitarra i la percussió són les nostres eines. És un viatge emocional, cada actuació té un sentit propi, cada espectacle és diferent, i volem que qui estigui amb nosaltres ho visqui, també. És la nostra manera de contribuir a la transformació social, des de l’interior. Tractem diferents emocions, anem des de la part més tendra, a la més apoderada. Que la gent marxi amb més força per a encarar la vida. Gràcies a compartir les nostres transicions emocionals es genera empatia, tots els éssers humans estem treballant constantment, i no estem sols.
-Imagino que de tots els escenaris on heu estat fins ara, el del Teatre Principal a Maó deu ser el que més us ha imposat?
– Àfrica Brau, reconeguda directora artística, coreògrafa, professora de dansa, ballarina i actriu, és molt fan nostra. Va ser ella qui es va posar en contacte amb nosaltres, demanant-nos per algunes peces, en concret, del nostre repertori. A més, vam crear un tema especialment per a ells. Tània, explica na Sandra, va tenir una idea molt polida que vam fusionar amb l’Ara Martí. Elles dues van treballar les veus i vam afegir un text meu que ha acabat convertit en un himne de la companyia. Pujar a l’escenari del Teatre Principal i veure com ballarins del Ballet de Cuba, Suïssa o New York ballen la nostra cançó!!
Sandra i Tània són dues dones senzilles, vulnerables, insegures i tendres, com a elles els hi agrada definir-se; a Pluma han sabut posar paraules, i música, a sentiments universals. Creuen que tothom pot pujar a un escenari, només cal tenir alguna cosa per compartir, i així poder moure emocions en un món ple de màquines. Durant aquesta tardor tenen intenció d’enregistrar una maqueta amb alguns dels seus temes que, mentrestant, podreu seguir sentint en directe, a alguns dels seus concerts, o per Youtube.
