Un 16% dels pacients ingressats per COVID-19 a les Unitats de Cures Intensives (UCI) d’hospitals espanyols van precisar sotmetre a una traqueotomia per perllongar la ventilació mecànica necessària per facilitar la seva respiració. Són dades d’un estudi espanyol que es presenta aquests dies al 71º Congrés de la Societat Espanyola d’Otorinolaringologia i Cirurgia de Cap i Coll (SEORL-CCC), celebrat de forma virtual a causa de la pandèmia. Entre el 28 de març i el 15 de maig de 2020 es van realitzar 1.890 traqueotomies en 120 hospitals espanyols, la majoria en llits UCI i no en quiròfans com requereix qualsevol intervenció quirúrgica. Les dades han estat recopilades pel grup col·laboratiu COVID ORL, format per més de 250 otorinolaringòlegs i creat a través de la xarxa social WhatsApp amb l’objectiu d’establir una via de coordinació i una estratègia comuna davant l’allau de casos esdevinguts entre març i abril .
L’estudi ha estat publicat a la revista Archives of Oto-Rhino-Laryngology i hi han participat diversos otorinolaringòlegs, entre ells el vicepresident de la SEORL-CCC, el professor Manuel Bernal-Sprekelsen. Del total de traqueotomies realitzades, 1.461 van ser quirúrgiques i 429 percutànies. “No obstant això, la majoria es van dur a terme en les unitats de crítics per COVID-19, moltes vegades situades lluny dels quiròfans, i vam haver de adaptar-nos a les circumstàncies excepcionals en què ens trobàvem”, explica el professor Bernal-Sprekelsen.
Els otorinolaringòlegs espanyols van realitzar les seves primeres traqueotomies a pacients amb el virus SARS-CoV-2 a Madrid (el 11 de març) i Barcelona (el 16 de març), ciutats on les UCIs es van veure desbordades duplicant la seva capacitat. Durant les tres setmanes del pic de la pandèmia (del 28 de març al 20 d’abril), es van realitzar la majoria de les traqueotomies registrades: 1.400. El desigual impacte que ha tingut la propagació de virus en les diferents parts d’Espanya ha tingut la seva repercussió en el nombre de traqueotomies registrades a cada hospital. “Aquestes són les dades recopilades només pel grup creat a través de WhatsApp per la qual cosa és molt probable que el nombre total d’intervencions sigui molt més gran”, adverteix el professor Bernal-Sprekelsen. Per establir un registre de les intervencions realitzades durant la pandèmia, la SEORL-CCC presentarà durant el seu congrés una base de dades molt completa sobre més de 800 traqueotomies en pacients COVID-19.
La traqueotomia ha estat la intervenció quirúrgica més realitzada durant la primera onada de la pandèmia per COVID-19. Segons l’estudi, podria haver ajudat a la recuperació de més de 800 pacients greument malalts durant aquesta primera etapa de la pandèmia. “Es realitza en aquells pacients ingressats a l’UCI que precisen ventilació mecànica prolongada, amb l’objectiu de facilitar un accés directe a la via respiratòria diferent a la boca o el nas. Amb aquest estudi s’ha observat que la traqueotomia ajuda als pacients amb COVID-19 a sortir de la ventilació mecànica, al reduir l’esforç respiratori en aquells amb limitacions en els seus pulmons, permetent a més la succió de la mucositat acumulada “, argumenta el professor Bernal -Sprekelsen. La majoria de les traqueotomies realitzades es van fer després d’una mitjana de 12 dies des de la intubació orotraqueal: a més de la meitat es va aconseguir treure la ventilació mecànica.
Així mateix, les dades de l’estudi han permès comprovar que la taxa de complicacions després de la traqueotomia en pacients amb COVID-19 és baixa: l’efecte advers més notable va ser l’hemorràgia lleu i va afectar el 2,6% d’ells.
Recomanacions sobre la traqueotomia
Un altre estudi espanyol publicat aquest mes a la revista JAMA Otolaryngology-Head & Neck Surgery, que també ha comptat amb la participació de otorinolaringòlegs membres de la SEORL-CCC, conclou que la traqueotomia oberta realitzada a peu de llit pot ser segura per a pacients amb COVID -19 que reben ventilació mecànica a l’UCI i per als seus cirurgians sempre que portin la protecció personal recomanada. D’altra banda, afegeix, la seva indicació primerenca, quan sigui apropiada des del punt de vista clínic, pot estar associada a un “deslletament” precoç de la ventilació mecànica i, per tant, amb un ús escurçat de llits UCI durant la pandèmia. La investigació ha estat realitzada amb 50 pacients amb una mitjana de 63,8 anys d’edat, majoritàriament, homes (66%).
Els protocols actuals encara recomanen retardar la traqueotomia durant al menys 14 dies o esperar a tenir una PCR negativa del pacient per realitzar-la. “No obstant això, fins ara les recomanacions no es basen en l’experiència amb pacients infectats amb SARS-CoV-2 ni en situacions de pandèmia amb amuntegament de pacients a les UCIs”, comenta el doctor Bernal-Sprekelsen. L’estudi publicat al JAMA-ORL realitzat per otorinolaringòlegs de l’Hospital Clínic demostra que avançar la traqueotomia quan estigui indicada accelera la desconnexió de la ventilació mecànica.
En aquest sentit, la SEORL-CCC, juntament amb la Societat Espanyola de Medicina Intensiva, Crítica i Unitats Coronàries (SEMICYUC) i la Societat Espanyola d’Anestesiologia i Reanimació (SEDAR), va signar i va publicar un document de consens sobre les recomanacions de la traqueotomia en pacients intubats per COVID-19.
