La pigmentació de la pell externa, açò és les diferents coloracions i tonalitats que mostra en la maduració, és un dels caràcters que més serveix per classificar i diferenciar les varietats de fruita. Però no funciona igual de bé en tots els grups, en aquelles que fan la pell gruixada, sovint acompanyada de toixa, les variacions de color solen quedar més emmascarades. Un exemple, són els cítrics, d’una varietat a altre de llimona o de taronja costa veure-hi diferències importants en el color, en canvi, a l’interior, són més visibles. Les taronges de sang són un grup de varietats de taronja dolça (Citrus sinensis) que acumulen més pigments vermellosos al seu interior, algunes vegades aquestes tonalitats vermelles pugen cap a la pell, especialment en condicions de temperatures baixes. De fet, se sap que en aquestes varietats l’acumulació de pigments està afavorida pel fred. En climes càlids, no arriben a manifestar aquest caràcter. Per les mateixes raons, aquí no és visible fins que no són ben madures, cap el gener, en haver fet fred. L’acumulació dels pigments vermellosos també influeix en el seu gust, fa que aquest sigui més intens, recordant un poc les mores o les cireres. Com altres varietats d’aquest cítric, es creu que les taronges de sang s’originaren a la Xina, però on assoliren més popularitat va ser a la Mediterrània occidental. S’apreciava el seu gust més intens i el suc vermellós, semblant al de la grosella. La pèrdua de popularitat va arribar amb la comercialització. No aguanten molt bé el transport i són de mida més bé petita. Hi ha poques dades de la taronja de sang de l’illa, avui pràcticament ha desaparegut, la majoria que hi ha avui en dia cultivades són introduccions recents de varietats modernes. Per les poques dades que es tenen sembla que seria una varietat antiga, semblant a les del sud d’Itàlia i Sicília. L’interès renovat que hi ha pels productes locals i pels sabors diferents hauria de ser una bona oportunitat per recuperar la taronja de sang de Menorca.
