Al llarg d’aquest any, set famílies de Menorca han sofert una pèrdua perinatal o neonatal. A través d’aquest grup de suport, que es reunirà una vegada al mes, es vol posar a l’abast d’aquests pares un espai íntim d’escolta activa, d’acompanyament i cura emocional, on compartir experiències i sentiments des del respecte mutu, de comprensió sense judici.
Segons explica la psicòloga Magdalena Marquès, «el dol perinatal és un procés normal, no patològic, però implica un intens sofriment per als pares i representa una clara crisi vital i familiar. El desbordament emocional, angoixa i simptomatologia de tipus depressiu i/o ansiós poden ser molt intensos i requereixen suport emocional, comprensió i empatia perquè puguin ser continguts. El no parlar del que ha passat, el silenci que segueix a la defunció del bebè no fan més que intensificar el dolor de les famílies que s’enfronten a aquest dol, invisible o millor dit, invisibilitzat, ja que el dol perinatal és sens dubte un tema tabú. S’ha de parlar sobre la mort perinatal. Només així, reconeixent el dolor, podrem oferir suport i acompanyament a qui ho necessita. És l’única forma que el dol trobi el seu lloc i el seu camí».
D’altra banda, l’equip multidisciplinari de dol perinatal treballa per reforçar el suport que reben les famílies que s’enfronten a un nou embaràs després de la pèrdua d’un fill. Afegeix Marquès que un nou embaràs pot ser «una situació que es visqui amb molta angoixa, molta por i desesperació davant el temor que es repeteixi la situació, amb alts i baixos emocionals durant els mesos de gestació, abans que es vegi la llum». Est és un pas més en el marc del protocol per a l’atenció del dol perinatal que es va implementar al maig de 2019 en l’Hospital Mateu Orfila per oferir recursos als professionals sanitaris i millorar l’atenció a les famílies.
Aquest protocol contempla que en el moment de l’alta hospitalària, a la parella afectada se li lliura, si ho desitja, una caixa de records, amb la robeta del seu bebè, les empremtes dactilars, la polsera identificativa i fins i tot fotografies que ajudin a afrontar aquesta pèrdua. De la mateixa manera, se’ls lliura una carta de condolença i una sèrie de recomanacions per escrit sobre el procés del dol i recursos diversos (llibres, pàgines web, associacions) que puguin servir d’ajuda quan arribin a ca seva.
«Disposar d’aquest espai perquè els pares es puguin acomiadar del bebè, crear records, és una experiència que ajuda a afrontar el dol i el dolor per una pèrdua que no té nom. Quan mor la teva parella quedes vídua. Quan moren els teus pares, òrfena. I quan mor un fill? El dol perinatal és un dol amagat. Ningú no demana com estàs. Les expectatives, els plans i les il·lusions dipositades en aquest bebè queden en el silenci. I és que l’amor no comença amb el naixement ni acaba amb la mort», reflexiona la psicòloga Magdalena Marquès.
