La Comissió Europea ha publicat avui dimecres la inscripció definitiva de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Oli d’Eivissa/Aceite de Ibiza al registre comunitari de les IGP. Acaba així el procés d’inscripció d’aquest aliment al registre comunitari. És el darrer tràmit per a la protecció de l’Oli d’Eivissa, que fins ara estava sota la protecció nacional transitòria, publicada al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) i també al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). El mes de juny passat es va publicar al Diari Oficial de la Unió Europea la sol·licitud de registre, un tràmit que obre un període on les parts interessades poden presentar al·legacions. Ara, un cop completat el procediment, el registre ja és definitiu.
Aquesta publicació coincideix en plena campanya de collita de l’oliva, i per tant, l’oli d’aquesta campanya ja es podrà comercialitzar, per primera vegada, amb el distintiu de la Unió Europea d’Indicació Geogràfica Protegida. Segons el plec de condicions, l’ús de l’IGP Oli d’Eivissa/Aceite de Ibiza queda reservada exclusivament per als olis d’oliva verge extra elaborats amb les varietats arbequina, picual i koroneiki, totes soles o en combinació, que en conjunt representen almenys el 90%. El 10% restant pot provenir d’altres varietats inscrites en el registre de varietats comercials. A més, l’oli d’oliva de l’IGP s’ha de comercialitzar en botelles de vidre obscur, metall revestit o un altre envàs que no permeti la incidència de la llum. La capacitat dels envasos no pot ser superior a 5 litres. El rendiment màxim dels olis destinats a la Indicació Geogràfica Protegida Oli d’Eivissa/Aceite de Ibiza no pot superra els 17 litres d’oli per 100 kg d’oliva. Tampoc es permet la mescla d’olis de diferents anyades, amb la finalitat de mantenir la frescor i les singularitats de l’anyada.
L’Oli d’Eivissa/Aceite de Ibiza de l’IGP es comercialitza envasat en origen i amb una codificació alfanumèrica de numeració correlativa que facilita el control i la traçabilitat.
La tramitació d’aquesta IGP ha anat a càrrec de la direcció general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, a través del Servei de Qualitat Agroalimentària (IQUA).
El cultiu de l’olivar i la producció d’oli estan molt vinculats amb la història i la cultura d’Eivissa i han estat determinants en la reputació de l’oli de l’illa. Les referències històriques i les excavacions acrediten l’activitat oleícola l’any 450 aC. Ja en el segle III aC a Eivissa existien 23 explotacions agrícoles que produïen entre 30.000 i 60.000 litres d’oli. Una prova més de la importància oleícola de l’illa d’Eivissa és el nombre de tafones antigues. L’any 2003 es realitzà un inventari en el qual es catalogaren 211 antigues tafones; les inscripcions en els elements de les premses han permès acreditar-ne l’antiguitat. Així, una de les premses més antigues és de l’any 1607. Aquesta reputació històrica ha seguit immutable amb el pas dels segles i actualment, més que mai, l’oli d’Eivissa és un oli apreciat pels consumidors, experts, cuiners i restauradors.
Amb aquesta incorporació, les Balears compten ja amb 20 productes protegits per la Unió Europea, entre Denominacions d’Origen Protegides (DOP) i Indicacions Geogràfiques Protegides (IGP).
