ACN Brussel·les .- Una desena de farmacèutiques i centres lideren la cursa per trobar una vacuna efectiva i segura contra la covid-19. De les gairebé 200 iniciatives científiques al món que aspiren trobar una vacuna, només un grapat es troben ara mateix en la fase final dels assajos en humans. L’aliança d’Oxford amb AstraZeneca i la de Pfize i BioNTech encapçalen la carrera, seguides de farmacèutiques com les nord-americanes Johnson&Johnson i Novavax, les xineses Sinopharm i CanSino o la belga Janssen. L’Organització Mundial de la Salut va refredar divendres els seus pronòstics. Si abans de l’estiu preveia que un parell de vacunes podrien tenir èxit abans de finals d’any, ara diu que no hi haurà una vacuna disponible almenys fins a principis del 2021.
La cap dels científics de l’OMS, Soumya Swaminathan, assegura, però, que hi ha un “bon progrés” en la investigació per trobar una vacuna contra la covid-19. Segons l’OMS, hi ha 44 vacunes que ja s’estan provant en humans, quan fa només quatre mesos n’hi havia una quinzena en assajos clínics. S’espera a més que un parell s’afegeixin a la desena de candidates en la recta final de les proves en “els pròxims mesos”, segons Swaminathan.
A banda, hi ha més de 150 candidates més que s’estan provant en animals i que aspiren a iniciar els assajos clínics. És el cas de les vacunes que està investigant l’Hospital Clínic de Barcelona o Grífols amb el Barcelona Supercomputing Center.
Pronòstics
Segons les previsions de l’OMS, un parell de vacunes podran presentar als reguladors els resultats dels assajos a finals de novembre . “Podrien decidir a principis del 2021”, apuntava divendres Swaminathan. En el cas d’Europa, serà l’EMA qui doni la llum verda de forma condicional si alguna vacuna demostra ser prou segura i eficaç per prevenir el contagi de la covid-19.
“Hem de moderar les expectatives”, avisa Swaminathan. Normalment poc més del 7% de les vacunes que es proven en animals tenen èxit i aquelles que arriben a la fase clínica tenen només un 20% de probabilitats de prosperar.
Per tant, si per exemple la vacuna d’Oxford o de Pfizer acaben els assajos clínics, no necessàriament implicarà que siguin segures i efectives.
Capdavanteres
Després de publicar resultats preliminars positius, tant Oxford-AstraZeneca com Pfizer-BioNTech preveuen començar a obtenir ja al novembre alguns resultats dels assajos a gran escala. A l’estiu, la investigació de la Universitat d’Oxford i AstraZeneca liderava la carrera per la vacuna contra la covid-19, però s’han refredat les expectatives per la vacuna d’Oxford després que s’aturessin temporalment els assajos per una malaltia inexplicable en un pacient. Ara ja s’han reactivat tant a Europa com als Estats Units.
Johnson&Johnson, una de les farmacèutiques al capdavant de la cursa, també va haver d’aturar els assajos recentment per la “malaltia inexplicable” en un pacient i ja ha reactivat l’estudi.
L’Agència Europea del Medicament ja ha començat a avaluar els assajos d’Oxford-AstraZeneca i Pfizer-BioNTech perquè els resultats preliminars “suggereixen que la vacuna genera una producció d’anticossos i cèl·lules del sistema immunitari que ataquen el virus”. Un indicador de l’avançat estat de les seves investigacions.
Però arribar la primera en la cursa no necessàriament significa guanyar-la perquè la vacuna ha de demostrar tant la seva efectivitat com seguretat. “No es pot arribar a cap conclusió sobre la seguretat i eficàcia de la vacuna fins que no es presentin totes les evidències”, recorda l’EMA.
Varietat de vacunes
No totes les vacunes que s’estan estudiant són iguals. Hi ha vacunes contra l’adenovirus -similar a la del virus de l’Ebola- com la d’AstraZeneca i Johnson & Johnson, vacunes proteiques com la de Sanofi o d’altres més modernes i noves que prometen una producció a gran escala. Això sí, la majoria de les vacunes porten dues dosis.
Des de l’OMS veuen positiu l’esforç per desenvolupar diversos tipus de vacunes perquè creuen que no tots els grups de població podran rebre la mateixa. Per exemple, algunes vacunes funcionaran en gent gran i d’altres no perquè el seu sistema immunològic és més dèbil.
A Brussel·les també han vist important aquesta diversitat i la Comissió Europea ja està implementant una estratègia de compra anticipada de vacunes per tenir diferents opcions. Per ara, ha pactat la compra de dosis amb AstraZeneca, Sanofi i Johnson&Johnson i està pendent de tancar acords amb tres farmacèutiques més.
