La melpatia o melpàtic era com es coneixia a la nostra illa a principis del segle XIX el que avui coneixem com a medicina homeopàtica.
A començaments del segle XIX aquesta medicina es va popularitzar molt a Menorca, i molta gent s’automedicava basant-se en els manuals homeopàtics i a la vegada medicava altra gent.
Els anomenats vulgarment confits de melpatia (boletes homeopàtiques) les solien vendre els apotecaris per combatre malalties i els solien receptar metges especialitzats (metges melpàtics), si bé la gent solia tenir una petita farmaciola a ca seva, un estoig on hi guardaven els tubets amb els confits de diferents plantes, metalls i animals. Amb l’ajut d’un llibre o manual, s’aplicava el remei d’acord amb la malaltia que es patia.
L’any 1900 es va publicar a Maó un tractat d’homeopatia per a ús familiar, redactat per Cristóbal García Tenoria, on s’hi trobava un recull o ordre de malalties i el seu tractament amb els confits de melpatia. Els confits o bolletes es guardaven dins tubets de vidre amb tap de suro i un etiqueta amb el seu nom.
El tractament de la malaltia variava segons si aquesta era aguda o crònica i com es fa avui en dia, els confits es solien pendre de tres per dosi i es posaven davall la llengua on es deixaven fondre i per als fillets els deixaven fondre dins un got d’aigua.
