Aquest dijous ha sortit publicat a la revista especialitzada en història i arqueologia Complutum, que edita la Universitat Complutense de Madrid, un estudi que planteja una nova hipòtesi sobre els recintes de taula menorquins. I que enllaça l’arquitectura de les cases talaiòtiques amb la construcció i ús d’aquests recintes, dedicats a les divinitats de l’època. Els arqueòlegs Antoni Ferrer, Irene Riudavets, Gerard Remolins i Cristina Bravo signen aquest estudi, el primer que es publica dintre del segle XXI i sorgit arran de l’excavació que han realitzat als recintes de taula de Sa Cudia Cremada i Torralba. De fet, aquestes excavacions han ajudat a retornar l’interés per la investigació d’aquestes elements emblemàtics de l’illa, ja que no s’excavava un recinte de taula des de l’any 1990.
La hipòtesi que els quatre autors plantegen, i que suporten amb un paral·lelisme basat en evidències estadístiques, és que els recintes de taula eren les cases dels déus, amb una estructura molt similar a les cases profanes. Dintre d’aquesta idea, la taula cobra importància com a portal entre el món dels vius i el món dels déus. Una porta que no es pot travessar més que en el sentit simbòlic per part de les divinitats.
Aquesta nova hipòtesi sobre els recintes de taula obra un nou ventall de possibilitats, ja que és la primera que vol explicar el simbolisme de la taula amb evidències, emprant el propi simbolisme de la taula dintre del context arquitectònic de l’època mitjançant el mètode científic.
L’article sencer es pot consultar en aquest enllaç
